Comunitats d’aprenentatge: eTwinning

Comunitats d’aprenentatge: eTwinning

L’organització en comunitats d’aprenentatge no és una cosa exclusiva de la nostra època. La condició de compartir sempre ha format part de la naturalesa de l’ésser humà. Des que la persona és persona, s’ha organitzat en comunitats per sobreviure, per col·laborar, per aprendre.

Ja a l’antiga Grècia, com comenta David Álvarez, les persones es concentraven a l’àgora per intercanviar coneixement, tal com es faria més tard a les escoles de formació, als centres d’ensenyament i a les universitats. Avui dia, el desenvolupament de les eines TIC ha revolucionat el terme comunitats d’aprenentatge, trencant les barreres físiques i temporals, imprescindibles anys enrere, per ampliar aquest concepte tal com l’entenem actualment.

Vivim en un món de canvi permanent en el qual l’aprenentatge al llarg de la vida s’ha convertit en una necessitat inapel·lable per fer front als desafiaments del nostre temps. En aquest context, els docents ens trobem davant la necessitat d’estar actualitzats, d’adaptar-nos a les necessitats del nostre alumnat, d’aprendre noves metodologies i eines… La resposta a aquesta necessitat ha vingut donada en forma d’ensenyament tant formal (cursos de formació reglats), com informal. El que al principi pot començar com una conversa a la sala de professors (“I tu com ensenyes formulació al teu alumnat”?) pot desembocar en un espai de reflexió i col·laboració amb uns objectius definits en el qual compartir experiències, recursos, metodologies, etc., la qual cosa es coneix com a comunitat d’aprenentatge.

Són moltes les definicions que s’han donat per a aquest terme, si ben totes comparteixen els punts següents:

  • Interessos comuns entre els docents que la formen i adaptació dels continguts a les seves necessitats específiques.

  • Aprenentatge entre iguals com a mitjà per facilitar l’aprenentatge i el fet de compartir recursos amb la finalitat d’aprendre i enriquir-se amb les aportacions dels altres. Els usuaris passen de ser consumidors de continguts a ser creadors i modificadors, de manera que enriqueixen la comunitat i s’enriqueixen d’aquesta simultàniament.

  • Comunicació fluïda i constant entre tots els seus membres.

A banda d’aquests tres punts totalment imprescindibles, n’hi ha un quart que, si bé no sempre hi ha estat present, avui dia esdevé fonamental: l’ús d’eines TIC. Els beneficis d’una comunitat d’aprenentatge poden créixer de manera exponencial si es trasllada a la xarxa tot el que es duu a terme, superant les barreres de l’espai tant físic com temporal. A l’avantatge indiscutible de l’ús d’innombrables eines i recursos per realitzar les nostres activitats s’hi afegeix el fet que el treball en xarxa adquireix permanència, ja que tots els recursos creats poden emmagatzemar-se i recuperar-se.

imagen de comunicación en dispositivos

De la mateixa manera que una comunitat d’aprenentatge té aquests elements comuns, també compta amb uns punts diferencials. D’una banda, ens trobem amb la temporalitat. Existeixen comunitats limitades per un temps determinat (un curs escolar, per exemple), mentre que n’hi ha unes altres que són creades per durar un temps indefinit. D’altra banda, l’espai pot ser tant presencial com en línia; així mateix, poden desenvolupar-se tant dins com fora de l’aula, i es poden combinar totes aquestes opcions d’espai i temps de la manera que més convingui. Les possibilitats són il·limitades.

Com tots els processos d’ensenyament-aprenentatge, la creació i desenvolupament d’una comunitat hauria de comptar amb uns punts generals i comuns: planificació, posada en marxa i avaluació. La seva durada pot variar segons els casos i fins i tot arribar a repetir-se i ser cíclics, com pot succeir en els casos de comunitats d’aprenentatge de temps indefinit. A continuació proposem una sèrie d’eines TIC que podem utilitzar en cadascun d’aquests passos.

1. Planificació

En aquest primer pas, en què la innovació pedagògica juga un paper fonamental, cal limitar els objectius que volem aconseguir amb la nostra comunitat, els continguts que es treballaran, la metodologia que se seguirà, les eines que s’utilitzaran, etc.

En un primer moment, totes les idees i els plantejaments que sorgeixin són benvinguts. Serà més tard quan comencin a prendre forma i a establir-se com a continguts sòlids. Eines com Padlet i Mural.ly permeten allotjar aquestes idees en plafons col·laboratius. A més, Popplet permet organitzar-les en forma de diagrama.

En aquest punt, una planificació adequada també és fonamental. Una bona forma de dur-la a terme és mitjançant línies de temps interactives (Timetoast i Timeline JS), calendaris col·laboratius (Google Calendar) i organitzadors d’esdeveniments (Doodle, Stickymoose).

2. Posada en marxa

Tots els arxius que es generin durant aquest procés poden realitzar-se amb eines de creació de documents col·laboratius, com Google Drive i TitanPad. Aquestes eines permeten una participació en temps real entre diverses persones que poden editar el document de forma simultània des de diferents comptes.

Un punt bàsic en aquest pas és la creació de continguts, que poden tenir forma de presentacions (PowToon,Animoto, Genia.ly, Prezi, Google Drive Presentacions), d’infografies (Easel.ly, Venngage, Piktochart, Canva), etc. A més, els continguts que es creen es poden compartir i organitzar en carpetes al núvol (Dropbox), en pàgines web (Weebly, Wix) o en blogs (Blogspot, WordPress, Tumblr). Tots aquests espais permeten gestionar els continguts de forma gratuïta i alguns, entre les seves funcions, inclouen l’opció d’incorporar plafons d’anuncis o fòrums de discussió, molt útils per a la comunicació asincrònica.

La difusió també és una part important a l’hora de participar en una comunitat d’aprenentatge. A part de la pàgina web o del blog que utilitzem en aquest sentit, podem usar xarxes socials com Twitter i Facebook. A més, si el que volem és ordenar i organitzar el contingut d’aquestes xarxes en forma de narració, podem utilitzar Storify.

3. Avaluació

No cal que el projecte tingui data final per dur a terme una avaluació. Aquesta es pot fer sempre que es consideri necessari: cada cert temps, en finalitzar el curs escolar, després d’una activitat concreta… Aquest punt ens servirà per fer una parada en el camí i reflexionar sobre diferents aspectes del nostre projecte i, si calgués, adaptar els objectius o millorar la metodologia de treball.

Les rúbriques d’avaluació (RubiStar, CoRubrics) ens ajudaran a l’hora d’establir uns criteris i veure com s’hi ajusta el nostre projecte. D’altra banda, els qüestionaris ens permetran obtenir informació de forma directa de tots els membres de la comunitat. Eines com Google Drive Formulario o SurveyMonkey permeten crear i contestar aquests qüestionaris en línia i bolcar la informació en fulls de càlcul per treballar amb les dades. Tanmateix, aquests qüestionaris són ineficaços si no es recullen unes conclusions i unes reflexions a partir de les respostes i es generen unes propostes de millora, que poden ser editades i compartides amb les mateixes eines que les utilitzades per realitzar la pluja d’idees (Padlet, Mural.ly i Popplet).

El bon funcionament d’una comunitat d’aprenentatge no dependrà únicament del seu disseny i administració. Un altre aspecte important és la comunicació que hi hagi entre els seus membres. Si aquesta comunicació es vol dur a terme en temps real a través d’Internet –comunicació sincrònica– mitjançant videoconferència, es poden utilitzar eines com Skype o Google Hangouts i Webex. Aquestes dues últimes permeten, a més, compartir arxius i presentacions en temps real mentre s’està desenvolupant la videoconferència.

Les eines que s’acaben de mostrar són tan sols una petita selecció. Les possibilitats són il·limitades, i la llista es pot ampliar i compartir a les comunitats d’aprenentatge mateixes a través d’eines com Symbaloo,Symbaloo.edu (específic per a l’àmbit educatiu), List.lyPearltrees. A continuació us deixem un exemple d’un plafó fet amb Symbaloo on es recullen totes les eines de les quals acabem de parlar.

captura_symbaloo_comunidades_aprendizaje

Les xarxes socials són l’entorn perfecte per crear, desenvolupar i treballar en comunitats d’aprenentatge. Moltes d’aquestes xarxes socials –Facebook, Google+, Youtube, Twitter, etc.–, si bé tenen un perfil més general, s’aprofiten i s’utilitzen en l’entorn educatiu com a comunitats d’aprenentatge. En aquestes xarxes socials, docents amb interessos comuns s’uneixen al voltant de grups o hashtags per estar al dia de les últimes novetats i compartir experiències i recursos. Així mateix, podem trobar xarxes socials amb un perfil específicament educatiu, com poden ser Procomún, Tiching, Edmondo, Eduland i, és clar, la xarxa més gran de docents d’Europa: eTwinning!

A través de la plataforma eTwinning, més de 320.000 docents troben professors i professores amb interessos comuns amb els quals tenen l’oportunitat de planificar unes pautes per aconseguir uns objectius comuns i aprendre en general sobre un tema en concret. Són nombrosos els grups, esdeveniments i fòrums que funcionen com a punt de trobada per a docents de tot Europa amb interessos comuns que veuen en aquesta plataforma un recurs més per dur a terme el seu desenvolupament professional.

I malgrat que no és el més habitual, hi ha docents que s’ajunten per dur a terme projectes eTwinning sense la participació del seu alumnat. Un exemple d’això es veu en els projectes eTwinning Challenges for Teachers, eTwinning Challenges for Teachers II i eTwinning Challenges for Teachers III. Tots ells han rebut el Segell de Qualitat Europeu i a més, eTwinning Challenges for Teachers II va rebre el Premi Nacional eTwinning 2014 en la categoria d’equip multidisciplinari de centre.

Un altre exemple de comunitats d’aprenentatge són els MOOC (Massive Open Online Courses, o Cursos Massius Oberts en Xarxa). Aquesta nova modalitat de formació oberta, col·laborativa i orientada a la participació massiva està prenent força en els últims anys. Així mateix, la seva demanda està creixent considerablement. Des de l’INTEF s’està donant resposta a aquest requeriment a través de la seva oferta de cursos MOOC. Entre tots els que es proposen, es troba el MOOC eTwinning en abierto, la primera edició del qual va comptar amb una gran acceptació entre els més de 950 participants. La segona edició, la inscripció de la qual ja està oberta, es desenvoluparà entre els dies 29 de setembre i 10 de novembre del 2015. Al llarg d’aquest curs, aquesta comunitat compartirà recursos i idees sobre innovació a l’aula, desenvoluparà idees per a projectes i examinarà les possibilitats que la plataforma eTwinning ofereix per poder desenvolupar-los.

mooc eTwinning en abierto

Com a conclusió, les comunitats d’aprenentatge són el mitjà idoni per desenvolupar un aprenentatge entre iguals, amb el consegüent desenvolupament professional que això comporta. eTwinning, com a comunitat d’aprenentatge, possibilita a docents de tot Europa no només desenvolupar projectes de forma col·laborativa sinó també compartir idees. A través d’aquesta plataforma, els docents poden trobar i posar-se en contacte amb altres professors i professores de tot Europa amb interessos comuns per formar-se, compartir i intercanviar recursos i bones pràctiques. Des de l’SNA, us convidem a provar aquest enfocament més formatiu i participar en els diferents tallers professionals i grups de treball que ofereix la plataformaeTwinning Live.

Font de les imatges: http://www.freepik.com; Designed by Freepik

Eines TIC
Reglamento de protección de datos (información básica)

En cumplimiento de la normativa de protección de datos personales, le informamos de que sus datos serán incorporados al tratamiento denominado “eTwinning participación”, cuya finalidad es la participación en el proyecto de colaboración europeo eTwinning.

Puede usted ejercitar los derechos de acceso, rectificación, oposición, supresión (“derecho al olvido”), limitación de tratamiento y portabilidad y a no ser objeto de decisiones individuales automatizadas que sean de aplicación de acuerdo a la base jurídica del tratamiento. Podrá hacerlo en la sede electrónica del ministerio (http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/catalogo/educacion/varios/proteccion-datos.html), presencialmente en las oficinas de registro o por correo postal.

Al rellenar y enviar este formulario usted concede su consentimiento inequívoco para el almacenamiento de sus datos en nuestros ficheros tal y como se especifica en nuestras normas de privacidad.

Dejar un comentario

Your email address will not be published. Required fields are marked *