Capgira la teva classe amb eTwinning

18 desembre, 20154 maig, 2017 by Andrea Ganchegui Sorabilla

Fa unes setmanes es va celebrar a Madrid la V Trobada eTwinning de Professors en Castellà: Proyecta eTwinning. Entre totes les ponències i tallers que es van dur a terme, en va tenir lloc un que, pel creixement i la importància que està tenint aquesta metodologia, volem destacar. Es tracta del taller impartit per Inmaculada Contreras, Flipped Classroom. Aprender dando la vuelta a la clase. Cada vegada és més present el desig de transformació del sistema educatiu; posar-lo en marxa és una necessitat que cada curs escolar es fa més palesa. Som conscients de la importància d’un model d’ensenyament-aprenentatge centrat en les activitats que duu a terme l’alumnat i no en la memorització d’una llarga llista de determinats continguts. Aquesta demanda ha tingut la seva resposta en noves metodologies (o no tan noves?) amb aquests punts en comú:

• Disminució considerable del nombre de classes expositives. Això suposa un canvi en el rol tant del professorat com de l’alumnat. En aquest sentit, el professorat deixa de ser un simple transmissor de coneixements i passa a ser un facilitador en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Per la seva banda, l’alumnat deixa de ser un receptor passiu i passa a ser protagonista del seu propi aprenentatge, i desenvolupa, d’aquesta manera, un paper molt més actiu.
• Realització per part de l’alumnat d’activitats o projectes en els quals hagin d’aplicar el que han après prèviament. Aquesta relació entre els continguts que es veuen a classe i el dia a dia de l’alumnat pot despertar-ne la curiositat i estimular-ne d’aquesta manera les ganes d’aprendre. Sabem que la situació ideal és que l’alumnat no estudiï per aprovar, sinó per aprendre i aplicar el que s’ha après.
• Estretament relacionat amb el punt anterior hi ha la flexibilitat en l’aprenentatge centrat en el context. L’alumnat aprèn mitjançant la pràctica, i deixa en un segon terme la memorització de grans blocs de continguts.
• Foment, d’una banda, de l’aprenentatge autònom de l’alumnat i, de l’altra, de la col·laboració. El treball en equip facilita aquest aprenentatge entre iguals, però cal tenir en compte que aquest procés ha d’estar sempre guiat pel professorat.
• L’ús d’eines TIC esdevé imprescindible, encara que cal recordar que l’ús de les TIC no suposa cap millora si no va acompanyat d’un canvi metodològic.

Són moltes les metodologies que compleixen aquests punts (aprenentatge basat en projectes, flipped classroom, aprenentatge amb dispositius mòbils, e-Learning…), i que arriben en molts casos a complementar-se les unes amb les altres. Però aleshores, què caracteritza el flipped learning de la resta de metodologies? Què el fa únic i especial? Són molts els espais, blogs i pàgines especialitzades sobre flipped classroom. La finalitat d’aquest article no és repetir el mateix que podem trobar en aquests espais, sinó donar unes pinzellades molt generals i encuriosir, tal com va fer Inmaculada Contreras en l’hora i mitja que va durar el seu taller, els qui encara no sàpiguen què és això de el flipped learning, flipped classroom o classe invertida. Bàsicament, i tal com explicava aquesta docent de Plàstica, es tracta de fer el que es fa normalment a casa a la classe, i el que es fa a la classe, fer-ho a casa. És a dir, veure la teoria a casa i refermar els coneixements a classe: la classe magistral del docent passa a veure’s a casa en forma de vídeo o un altre format; a classe s’aclareixen els dubtes que hagin pogut sorgir i es comença a treballar en activitats concretes.

Els avantatges d’aquesta metodologia són pràcticament els que s’han assenyalat a dalt: es tracta d’una metodologia flexible, personalitzada i adaptada al context i a les necessitats de cada alumne i alumna. D’altra banda, com que la teoria té format audiovisual, l’alumnat hi pot accedir sempre que vulgui, parar el vídeo les vegades que ho consideri oportú, prendre notes, tornar a veure determinades seqüències el nombre de vegades que li calgui, etc.

Però com totes les metodologies, el flipped learning té alguns punts fluixos. El risc més gran d’aquesta forma de fer classe és l’exclusió de l’alumnat amb menys mitjans. Hem de ser conscients que això pot passar i, en conseqüència, posar els remeis corresponents per evitar aquesta exclusió: si l’alumnat no té Internet, cal oferir-li el material en una memòria externa; si no té ordinador, facilitar-li un horari al centre escolar perquè pugui veure els continguts. Un altre problema que ens pot sorgir és que hi hagi alumnes que no arribin a acostumar-se a aquesta forma de fer classe, o famílies que no donin suport a aquesta metodologia. Cal estar preparats per a aquests possibles rebutjos.

Durant el seu taller, Inmaculada Contreras també va assenyalar una sèrie de recomanacions per “capgirar la classe”. Aquests són alguns dels consells:

• En primer lloc, no es pot pretendre un canvi metodològic radical. Cal començar a poc a poc, seleccionant únicament alguns grups, algunes matèries i algunes classes determinades.

• Pel que fa a les produccions i els materials amb continguts teòrics:

• No ens hem de centrar només en el vídeo. Aquest és la principal forma de mostrar la teoria, però és convenient utilitzar altres elements i adaptar-los a les TIC (documents PDF interactius, per exemple).

• No cal que ens obsessionem amb les produccions audiovisuals que realitzem. Hem de ser conscients que no som productors audiovisuals i, per tant, no s’espera una qualitat professional als materials que creem.

• Val la pena aprofitar, d’una banda, els recursos que es poden trobar a la xarxa. D’altra banda, també es poden crear continguts adequats a la nostra manera de fer classe. Però si tenim disponibles nombrosos vídeos i recursos que ja estan fets amb els continguts que volem treballar, per què molestar-nos a fer-ne de nous? Tal com indiquen Jon Bergmann i Aaron Sams (creadors del flipped learning) en aquest vídeo, tu com a docent tens una relació amb els teus estudiants que no té ningú més, i això no ho trobaràs en cap dels recursos d’Internet. Si fas els teus propis continguts, podràs incorporar-hi aquests aspectes particulars i crear produccions adequades a la vostra manera de fer classe.

• Un altre aspecte molt important és donar difusió al que es fa a l’aula i compartir-ho a través, per exemple, de les xarxes socials.

Finalment, ens va ensenyar les eines TIC següents per treballar a l’aula: per dur a terme qüestionaris interactius, Kahoot; per crear i emmagatzemar històries i cronologies a partir de continguts de xarxes socials com Twitter o Facebook, entre altres, Strorify; per a la cura de continguts, Pinterest, i per crear infografies, Piktochart.

A part d’aquestes eines, aquí en proposem altres que ens poden ser molt útils a l’hora de “capgirar la nostra classe”: Symbaloo, per organitzar els nostres recursos i crear panells amb els enllaços a les pàgines, vídeos i eines que farem servir en les nostres sessions de flipped learning; i per a la creació de tutorials, Screencast-o-matic; o si el que volem és crear i editar presentacions interactives que permetin, entre altres coses, formular preguntes al nostre alumnat a mesura que vagin veient el vídeo, podem utilitzar Officemix (extensió gratuïta de PowerPoint) i EdPuzzle.

Tal com s’ha anat comentant al llarg d’aquest article, una característica destacable del flipped learning és la considerable reducció de la memorització de continguts a favor d’activitats més properes i centrades en l’entorn de l’alumnat. D’aquesta manera, el temps de treball a l’aula s’optimitza i es dedica en la major part a aspectes pràctics. En aquest context, els projectes eTwinning poden ser una bona forma d’iniciar-se en el flipped learning. Deixa la part expositiva per fer a casa i treballa a l’aula en els teus projectes eTwinning. Anima’t a capgirar la teva classe amb eTwinning!  Font de les imatges: Banc d’imatges INTEF. Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported Pixabay. CC0 Public Domain

Eines TIC