Premi Nacional eTwinning 2019 “Tras la huella de Safo ”

25 novembre, 201917 gener, 2020 by Ignacio Casado

El 2018 va ser l’Any Europeu del Patrimoni Cultural. Aquesta és una de les raons que ens van menar a aprofundir en la figura de l’ínclita Safo, a través del nostre projecte. A més a més, vam voler estudiar a fons la petjada que havia deixat en l’art i en la literatura europeus, perquè l’alumnat aprengués a valorar el llegat de Grècia i Roma, juntament amb el nostre patrimoni intangible. El 2018 també va ser un any farcit de reivindicacions de la figura de la dona, que van fer la volta al món a través de moviments internacionalment coneguts, com Me Too. Tot plegat se’ns va colar a les aules i al dia a dia. També ho va fer la vaga feminista que hi va haver a Espanya el 8 de març, el Dia Internacional de la Dona d’aquell mateix any.

En un sistema educatiu canviant i plural, com a docents hem perseguit l’objectiu de fer reflexionar l’alumnat sobre la realitat social del moment i la seva pròpia. Atès que molts dels nostres estudiants provenen de llocs diferents, on la figura de la dona rep tractaments molt diversos, vam voler que investiguessin sobre el món femení en l’antiguitat. I que ho fessin aprofundint en la biografia de Safo, amb la finalitat de trobar similituds i diferències entre les seves cultures originàries i l’antiguitat, per després contrastar-les amb la situació actual. Mitjançant la reflexió, l’esperit crític, la creativitat, la col·laboració, la comunicació contínua, la solidaritat i la corresponsabilitat, els nostres escolars s’han format una nova visió de la feminitat, una nova visió constructiva del món de la dona.

Replantejar, indagar, relacionar, actuar o col·laborar són alguns dels verbs que vam sentir i emprar amb més freqüència, mentre estudiants i docents dúiem a terme el projecte. Tot això acompanyat de grans dosis d’entusiasme i de la dedicació plena de l’alumnat, que de seguida va mostrar un gran interès pel projecte i la seva temàtica.

A més dels que ja hem esmentat, un dels nostres objectius principals com a ensenyants era la implicació i l’interès dels nois i les noies, perquè no hem d’oblidar que un projecte eTwinning no és res sense els seus protagonistes. I van ser sempre ells qui van marcar el ritme i van conformar el projecte. Darrere de tot això sempre va haver-hi una planificació absoluta i acordada en tot moment per l’equip docent, mitjançant les eines, tant sincròniques com asincròniques, que ens oferia el Twinspace. Les mateixes que van emprar els estudiants per comunicar-se entre ells; correu, fòrums, murs virtuals col·laboratius com Padlet i molts altres van ser alguns dels instruments que van permetre la relació i col·laboració entre els diferents instituts. Sens dubte, però, la part més emocionant eren les trobades en directe, videoconferències que permetien a l’alumnat interactuar i realitzar activitats a l’uníson. Així no només coneixien els companys i companyes d’equip i n’escoltaven les veus, sinó que també s’hi comunicaven i hi entaulaven un petit diàleg.

A vegades, no obstant això, la falta de coincidència d’horari lectiu o el temps en contra no ens permetien fer aquest tipus d’activitats. Així i tot, l’inconvenient es va resoldre perfectament: vam posar a disposició dels nois i noies eines col·laboratives accessibles i fàcils d’utilitzar. Només calia que triessin l’activitat o el grup en què volien participar. Vam utilitzar documents col·laboratius a manera d’esborrany, com Meetingwords, núvols de paraules amb Answergarden, presentacions amb Prezi, votacions amb Tricider, l’esmentat Padlet, Calameo o presentacions en vídeo. Durant tot el projecte, s’han dut a terme activitats originals, amb les quals hem intentat trencar la monotonia de l’aula tradicional i fomentar l’aprenentatge significatiu.

Hem buscat la interdisciplinarietat en tot moment. Amb aquest propòsit, vam fer activitats centrades en l’art o la literatura. La creació d’una galeria virtual mitjançant l’eina Artsteps, gràcies a la qual vam poder crear la nostra pròpia pinacoteca consagrada a la desena Musa, va fomentar l’interès dels estudiants per l’art, els seus moviments i autors. En aquest punt, és digna de menció l’especial insistència del professorat del projecte a respectar els drets d’autor de les imatges que els escolars trobaven a la xarxa. Van arribar a crear un apartat propi perquè els servís de guia i per trobar-hi consells i adreces de pàgines web d’interès. Quant a la literatura, no només van haver d’investigar i aprendre en profunditat els trets de la poesia sàfica i alguns dels seus versos. També van indagar sobre la seva pervivència en la literatura universal, en van buscar la petjada en autors clàssics i contemporanis i, per descomptat, en altres poetesses referents. Finalment, van presentar-ho tot en un canvas elaborat amb l’eina Smore.

Les competències clau han estat presents al llarg del projecte sencer. Totes i cadascuna d’elles s’han desenvolupat a través de totes les activitats, ja que fomentaven l’esperit emprenedor i autònom, la capacitat de col·laborar i participar, de treballar en equip i d’aprendre a aprendre. A més, hem estat testimonis de la millora notable de la comunicació lingüística, tant oral com escrita, de l’alumnat de tots dos països; uns perquè practicaven una llengua estrangera i uns altres perquè incrementaven el vocabulari, practicaven la redacció i s’expressaven en públic. Ara bé, de totes les competències, la digital és la que ha tingut un paper destacat en tot el projecte: els estudiants han fet un ús responsable de les TIC en tot moment i les han emprat de manera crítica i responsable per obtenir informació, analitzar-la, produir-la i intercanviar-la amb els equips respectius.

Per aconseguir-ho, l’alumnat ha fet totes les activitats amb eines que els proposaven els docents, o bé han aportat al grup les que ja coneixien. Un Twinspace obert ho recollia tot. De vegades, per impulsar l’aprenentatge, el dinamisme, la participació i la cohesió entre equips, hi havia petites avaluacions elaborades pels mateixos estudiants. Aquestes avaluacions també permetien desafiar la resta d’escolars mitjançant qüestionaris i quizzes.

La capacitat d’autogestió de la feina va augmentar al llarg del projecte. Vam observar que, durant els primers dies, l’alumnat sempre esperava les nostres indicacions per començar a treballar, fins i tot per connectar-se a la plataforma o parlar amb els companys. Al final, però, van convertir-se pràcticament en autodidactes, estudiants gairebé independents amb unes capacitats d’autotreball i decisió pròpies d’un universitari. Tant a l’hora de treballar, dins i fora de l’aula, com de coordinar-se amb els equips, tothom va mostrar un gran respecte pels companys i companyes i una gran il·lusió per col·laborar i treballar amb els altres. En començar el projecte, es va presentar una carta de bones pràctiques que aconsellava ser respectuosos amb els col·laboradors i apel·lava a les bones formes a l’hora d’escriure.

Tant docents com alumnes vam considerar molt positius els resultats del projecte. Vam decidim fer-ne una avaluació conjunta, en un esdeveniment programat en directe en què vam intercanviar impressions i ens vam acomiadar dels diferent equips. L’entusiasme i la il·lusió del nostre alumnat, a més de les paraules que van dedicar al projecte, ens van conscienciar de l’impacte que havia tingut entre nosaltres. Abans de dir adeu, orgullosos tant escolars com docents dels resultats aconseguits, vam decidim treure de les aules les múltiples tasques realitzades. Vam organitzar una exposició del projecte als centres, en què vam inundar els passadissos i l’entrada principal amb codis QR, perquè la resta d’estudiants de l’escola i de la comunitat educativa, i també la resta de treballadors de l’escola, veiessin una mostra del que havíem fet a classe. El treball també es va difondre a les xarxes socials, a través d’una etiqueta creada expressament, que va servir per acostar la nostra tasca a altres docents i joves de fora de les nostres escoles. A més, després de rebre el Segell de Qualitat, diversos diaris es van fer ressò de la notícia i van dedicar un article al nostre esforç i treball. Fins i tot la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, va enviar una carta a l’Institut IES Josep Sureda i Blanes, en què demanava al director que transmetés les seves felicitacions a l’alumnat participant en el projecte i a la seva professora.

Han estat uns mesos de feina intensa, però enriquidora, que han valgut la pena. Els nostres joves han après a veure amb uns altres ulls la figura de la dona al món al llarg de la història, a ser crítics i a reflexionar sobre les desigualtats socials de dins i fora del seu entorn actual. Han entès que cal canviar moltes de les realitats existents i, sobretot, que cal respectar i valorar la dona. Safo, com a pionera i única en la seva època i gènere, ha estat la gran mestra d’aquest projecte, per a alumnes i ensenyants per igual. Te’n donem les gràcies, Safo.

Podeu visitar el TwinSpace del projecte: https://twinspace.etwinning.net/64489/home

Article escrit per: Inmaculada Medina Lapeña, Rogelio Martínez del Oro i Lorena Lorente.

Premios eTwinning 2019 Premios Nacionales Projectes destacats Uncategorized