Francis Alés (docent i ambaixador eTwinning) presenta una comparativa d’eines per a la maquetació digital, fàcilment accessibles per a alumnes i docents i de gran utilitat per publicar els resultats dels seus projectes eTwinning de forma digital.

Tant docents com alumnes hem necessitat en alguna ocasió publicar resultats de projectes en forma de revista digital. El format revista pot ser realment atractiu si disposem de les eines necessàries i el coneixement per explotar-les. Els valents que s’atreveixen, solen portar una gran idea darrere, que durant el procés es va materialitzant i moltes vegades ens fa entusiasmar-nos si sabem triar, o per contra, pot fer-nos perdre la il·lusió de la nostra publicació, si no hem fet una bona elecció. Aquest article pretén orientar tant alumnes com professors en aquesta mena d’aplicacions, i alhora fer una comparativa d’eines de maquetació en línia versus programari tradicional.

Maquetació digital en línia

Les eines de maquetació en línia s’han popularitzat en els últims anys, i han reafirmat el seu lloc al núvol, com qualsevol altra eina 2.0. Gran part del seu èxit es deu a la senzillesa amb la qual se n’ha enfocat l’ús online, és a dir, resultats espectaculars amb pocs coneixements sobre maquetació; bàsicament, usant el conegut sistema al món de la computació, WYSIWYG, What you see is what you get o “el que veus és el que obtens”. Amb això, podem escriure un document veient directament el resultat final. Altres bondats addicionals són, per exemple, la possibilitat d’exportar i descarregar la revista a formats populars com PDF, o permetre copiar el codi HTML incrustat per a la nostra web o blog, i així aprofitar els vistosos efectes flaix de passar de pàgina cap endavant i enrere.

 Fent cerques a Internet sobre el tema, apareixen multitud de resultats; la majoria d’eines amb opcions de pagament si volem utilitzar-ne tot el potencial, però també amb opcions gratuïtes amb algunes restriccions en funcionalitat. En l’àmbit educatiu, per a presentació de projectes, no calen característiques avançades de maquetació, ni editar petits detalls amb filtres complexos d’edició gràfica; però sí que són necessàries característiques d’exportació de fitxers, emmagatzematge al núvol per a nous treballs, disponibilitat de plantilles personalitzades, entre altres.

 Característiques comunes en eines online actuals són, per exemple, l’inici de sessió senzill amb comptes de Google o Facebook, així que, ja no cal un procés de registre si no volem. Es potencia la creativitat a través del disseny gràfic intuïtiu, normalment associat a una gran base de dades d’imatges, moltes de les quals gratuïtes, i oferint abundants filtres, formes i tipografies. Els dissenys són nous i van des d’A4 fins a presentacions, xarxes socials, encapçalaments de correu electrònic, pòsters, cartes de restaurant, etc. Permeten la col·laboració entre companys de classe treballant en maneres de lectura o escriptura, i potser el mes destacat sigui que també ofereixen perfils d’usuari per a educació, amb avantatges com materials i unitats didàctiques, documentació i propostes de la seva comunitat d’experts en educació.

 Heus aquí una relació d’algunes de les eines de maquetació en línia més populars:

 www.canva.com

Canva és fàcil d’usar i completament online, i en tres anys i mig des del seu llançament ja hi ha més de 10 milions de persones que l’utilitzen. El producte té tres versions amb funcionalitats en augment, que són: Canva (gratuïta), Canva for Work (de pagament) i Canva Enterprise (de pagament). La versió gratuïta és més que suficient per a treballs a classe, i la resta per a usos més professionals en el món de la maquetació. A l’hora de partir de zero i fer el disseny íntegrament online, és la més completa d’aquesta llista (en el projecte My favourite book, s’empra aquesta eina per a la creació d’un pòster).

 https://madmagz.com

Madmagz és d’origen francès i el seu web només apareix en aquest idioma i en anglès. L’aparença dels seus treballs és d’autèntica revista i l’enfocament dels seus productes és una mica diferent, basat en plantilles. D’una banda, podem optar per una única plantilla gratuïta, o anar comprant plantilles. D’altra banda, existeixen 6 opcions més d’explotació. La gratuïta, anomenada Web Magazine, que permet revistes il·limitades però descàrrega en PDF amb marca d’aigua; o les opcions de pagament Premium, Printing, PDF, High Definition PDF, Self-Hosted Web. Aquestes 6 opcions es poden combinar en funció de les necessitats del client (exemple de projecte eTwinning que usa aquesta eina: Madmagz: A magazine for young people!!).

 www.lucidpress.com

Lucidpress és una opció vistosa, però la versió gratuïta és molt limitada comparada amb les eines anteriors. Restriccions, per exemple de hosting de 3 documents, 3 pàgines per document, 25 MB, sense qualitat PDF, ni codi incrustat fan gairebé una versió de prova a l’opció gratuïta, anomenada Free. Les altres opcions són Basic, Pro i Team, totes de pagament amb quota mensual, que recuperen les carències de l’opció Free, i altres funcions extra com el treball en equip. Permet una actualització de perfil d’educació, i millora sensiblement l’opció gratuïta.

 https://issuu.com

Issuu permet pujar al núvol i després personalitzar material ja digitalitzat, com documents, llibres, periòdics o revistes en PDF. Posseeix múltiples maneres de compartir, inclosa la incrustació, i avui dia és l’eina més usada quant a revista digital. Els plans són Basic, Starter, Premium i Optimum. Basic és el gratuït i permet publicar fins a 500 pàgines o 100 MB. La resta de plans d’explotació (de pagament) van sumant característiques, com lectura en pantalla completa, eliminació de publicitat, control d’estadístiques o col·laboració entre equips de persones (exemple de projecte eTwinning amb ús d’aquesta eina: ICT World-Imaging, Coding, Transforming and Simulating the World).

 www.yumpu.com

Yumpu també permet la creació d’una revista en línia, a partir d’un PDF. L’opció Free és més que adequada amb característiques com nombre il·limitat de revistes i de pàgines, amb suport d’HTML5, Flash i Javascript. La resta d’opcions, anomenades Adfree, Webkiosk, Appkiosk i Prokiosk (totes de pagament amb quota mensual) amb funcionalitats extres, algunes de bàsiques com l’eliminació de publicitat i altres de més complexes com suport per a tauletes, mòbils (en particular iPhone i iPad) o administrar subscripcions i pagament online. És destacable poder dissenyar el teu propi quiosc digital i navegar per continguts publicats d’altres usuaris.

 www.youblisher.com

Youblisher és objectivament simple i molt semblant a Yumpu i Issuu. Es posa l’accent en la senzillesa d’ús, que es basa a pujar el PDF, ja sigui d’arxiu o mitjançant URL, i obtenir el Flash de la revista amb pas de pàgines inclosa, per a la seva posterior difusió. El compte és totalment gratuït, incloent-hi l’allotjament d’un nombre il·limitat de publicacions.

 Programari tradicional de maquetació

L’alternativa al núvol segueix sent el programari tradicional, això sí, amb moltíssimes millores i possibilitats impensables en l’opció anterior online, a causa principalment de la seva concepció. Ara es tracta de treballar en profunditat, i arribar a qualsevol aspecte de disseny que se’ns ocorri, per difícil que sembli. Per a això, evidentment cal una formació prèvia, si volem aprofitar mitjanament aquestes aplicacions, i que no obligatòriament ha de ser un aprenentatge llarg i difícil per a l’obtenció de bons resultats.

És cert que, dins d’aquest tipus de programari de disseny i maquetació, dos dels més importants, coneguts i utilitzats des de fa bastants anys són Adobe InDesign i QuarkXpress. No obstant això, aquests programes, encara que professionals, destaquen per ser comercials, i el seu cost pot arribar a ser excessiu per a una revista que està començant, sobretot si ens trobem davant d’edicions petites; més encara per a treballs de classe en educació. Per això, pot ser bona idea optar per programari lliure, amb més raó si ens pot oferir les mateixes funcions de disseny i maquetació que els anteriors. En aquest sentit, un bon programa és Scribus, que destaca per ser de codi obert (programari lliure), i per oferir un gran rendiment en el disseny i maquetació de publicacions; a més està disponible per a Windows, Mac US X, Unix i GNU/Linux. Un altre avantatge és que està disponible en més de 24 idiomes, inclòs l’espanyol.

Vegem aquestes tres alternatives tan conegudes, i en descrivim algunes particularitats interessants:

www.adobe.com/indesign

Adobe InDesign és un indispensable si volem dominar el disseny de revistes, llibres o periòdics; actualment adaptat també a qualsevol enfocament digital com bàners, targetes, o xarxes socials. És dels programes més potents per a disseny editorial, i ens permet pràcticament dur a terme qualsevol projecte que pretengui imprimir-se, amb recursos força sòlids, i amb molta facilitat. La pega és el cost, ja que no és gratuït, i són variades les opcions de compra, que a més es poden adquirir juntament amb altres productes d’Adobe. Des de fa poc, se n’ofereix la compra amb Creative Cloud, que és un abonament per accedir, mitjançant el núvol, a totes les aplicacions d’Adobe, i per a tots els dispositius mòbils i d’escriptori, amb descomptes del 65% per a estudiants i professors. Els preus de plans anuals per pagaments mensuals varien en funció de si es tria només InDesign, totes les aplicacions en l’experiència Creative Cloud per a un particular o si podem acollir-nos a la versió educativa per a aquesta opció. La formació per al bon aprofitament d’aquest programari és important, però com que és potser el més conegut, hi ha a Internet gran quantitat de tutorials gratis per aprendre a utilitzar-lo.

www.quarkxpress.com

QuarkXpress va ser dels primers a aparèixer al món de la maquetació, enfocat al principi per al disseny editorial i la publicació de periòdics, revistes, llibres, etc. Però, amb el pas del temps ha anat evolucionant per treballar en una gran varietat d’enfocaments referents al disseny. El seu preu per a la versió 2016 és més elevat que l’opció anterior però inclou la descàrrega total de l’aplicació, i s’aconsegueix així de forma gratuïta la versió 2017. La versió per a estudiants és més econòmica, amb certes limitacions en l’aplicació, però destacable el suport 24 hores al seu web, així com l’enorme documentació i suport que es troben a la seva base de dades, la qual cosa, ajuda enormement en la formació online.

 www.scribus.net

Scribus és l’alternativa gratuïta i eficaç per dissenyar revistes. Es tracta d’un programa de maquetació, que destaca per ser de codi obert (programari lliure). Ofereix un gran rendiment en el disseny de publicacions, i fa possible l’exportació a format PDF amb un gran ventall d’opcions. Un altre punt que cal destacar és la varietat de plataformes per a les quals està disponible la seva descàrrega. Tenint en compte que les alternatives de pagament i propietàries com InDesign i QuadXPress només estan disponibles per a Windows i Mac US X, Scribus avantatja en plataformes, i n’afegeix a aquestes altres com Linux, FreeBSD, PC-BSD, NetBSD, OpenBSD, Solaris, Open Indiana, Debian GNU/Hurd, US/2 Warp 4, eComStation i Haiku; ofereix també fonts de repositoris oficials per a Ubuntu, Fedora, CentOS, RedHat, Suse, Debian i algunes més. Els seus creadors volen deixar clar que l’usuari de Scribus té el control de les seves dades usant programari lliure, i pot realitzar qualsevol tipus de publicacions des de revistes, llibres, o Manufacturing Artwork, que ve a ser el disseny de guies d’instal·lació o guies d’usuari. És aconsellable utilitzar alguna guia d’iniciació com les que proporciona el seu web wiki oficial en forma de manuals, fòrums, blogs, howtos o FAQ, encara que també existeixen bastants manuals i tutorials a Internet per formar-nos en el maneig d’aquesta aplicació.

Programari de disseny gràfic com a suport al programari de maquetació

És comú utilitzar programari de disseny gràfic com a suport al programari de maquetació. Vegem algunes opcions disponibles entre les més populars, compatibles amb les anteriorment citades.

 https://www.adobe.com/es/products/illustrator.html

Adobe Illustrator és un dels més importants i un complement inseparable d’Adobe Photoshop, amb els quals podem treballar principalment amb vectors, imatges i text. Adobe Illustrator pot servir-nos en principi per a les tasques de disseny gràfic bàsiques, però també podem desenvolupar projectes de disseny editorial, en cas que no sapiguem utilitzar Adobe InDesign o algun altre. Encara que pugui semblar una mica complicat, és un programari de disseny gràfic, fàcil d’aprendre i dominar. Com la resta de productes d’Adobe Creative Cloud, no és gratis, encara que manté els descomptes per a educació.

 www.coreldraw.com/

Corel Draw és un altre programa de disseny gràfic per treballar amb vectors semblant a Adobe Illustrator, encara que més senzill i amigable. Corel, igual que Adobe, té una sèrie de programes alternatius amb funcions interessants. Per exemple, Corel Photo Paint és una versió una mica menys professional que Adobe Photoshop, encara que serveix per al mateix, i així successivament. L’avantatge de Corel Draw és que és dels programes de disseny gràfic més fàcils d’aprendre a utilitzar. És programari propietari i no és gratis, encara que una mica més econòmic que Adobe i té descompte en la versió per a estudiants, anomenada CorelDraw Home & Student Suite X8.

 https://www.gimp.org

Gimp és ideal per a disseny gràfic i tractament d’imatges, i des del seu web l’integren al costat de Scribus i altres programes en el que ells denominen Desktop Publishing Workflow, que ve a ser una suite de programari lliure per a publicacions digitals. Gimp és una aplicació al més pur estil Adobe Photoshop, utilitzat pels dissenyadors per al tractament de fotografies digitals i d’imatges escanejades. De nou, com Scribus, és programari lliure, i multiplataforma. Mentre que les opcions de pagament anteriors com Corel Draw i Adobe Illustrator estan disponibles per a descàrrega en Windows i Mac US X, també Gimp ho està, a més, per a Linux. Des del seu web, podem accedir a una excel·lent documentació i tutorials, en una gran quantitat d’idiomes, en part gràcies a la seva condició de programari lliure i la col·laboració de desenvolupadors i usuaris. En definitiva, es tracta del complement ideal per a Scribus, i sorprèn per la seva facilitat d’ús i per ser, a més, una eina realment potent, d’alta funcionalitat, ideal també per al disseny gràfic professional.

 Resum de la comparativa

Si cal triar, entre les opcions online, una d’òptima en educació, perquè la utilitzin professors i alumnes, tant a classe com en projectes del centre i altres, tenint en compte també l’aspecte econòmic i la funcionalitat, la meva opció és Canvas. Realment, tant Canvas com Madmagz, o Lucidpress, són eines capaces de generar documents PDF a partir del treball de maquetació, des de zero. La resta d’alternatives esmentades, Issuu, Yumpu i Youblisher, només tenen la capacitat de generar la revista digital a partir d’un PDF pujat per l’usuari i, per tant, són mes específiques en la seva funció, i limiten el procés creatiu, si estem parlant de maquetació. Per tant, Canvas guanya, ja que la seva versió gratuïta és apta per a usos educatius, amb característiques i funcions més que acceptables per a aquest propòsit i, per tant, més avantatjosa que la resta d’alternatives.

Entre les alternatives de programari tradicional, clarament em decanto per Scribus per a maquetació, i el seu complement de disseny gràfic, Gimp. Les raons són les mateixes que per a les opcions online, és a dir, són gratis, i funcionals en l’àmbit educatiu. Si a això hi afegim el caràcter altruista del programari lliure, amb totes les seves bondats i beneficis, ja no solament a nivell particular, sinó per a institucions o per a centres escolars, llavors queda clara l’aposta, Scribus i Gimp.

Finalment, si l’elecció és entre programari online i tradicional, això dependrà, i molt, de les condicions de cada cas. Escoles amb problemes de connectivitat a Internet, o escàs ample de banda, haurien de decantar-se per programari tradicional, en la meva aposta, Scribus i Gimp. Els arguments són diversos, en primer lloc, són aplicacions multiplataforma, sabent que en un centre educatiu hi ha molts ordinadors amb diferents sistemes operatius. En segon lloc, és programari lliure, que a més del component ètic, és gratis i beneficia les arques del centre escolar. Finalment, tant Scribus com Gimp són opcions gairebé o tan professionals com les de pagament, tant en funcionalitat i resultats, com en suport i documentació. És clar que, en àmbits més professionals, es poden trobar a faltar algunes característiques i funcionalitats, que eines propietàries com Adobe Illustrator o altres tenen desenvolupades o amb opcions més avançades. Però, en àmbits educatius, Scribus i Gimp són opcions molt dignes, i en la majoria dels casos, no se n’explotarà tot el potencial.

Si la connexió a Internet no és un problema, les eines online són una gran aposta si les tasques són activitats de classe i projectes no gaire complexos, com passa en la majoria de casos. Com ja he dit, Canva és una bona elecció, per raons de preu i eficiència. Ofereix beneficis ja des de la seva versió gratuïta, suficients per treballar durant tot el curs amb treballs d’alumnes, o fins i tot de professors, com ara publicacions escolars.

Sent realista, el més pràctic és combinar eines online amb tradicionals, depenent de les circumstàncies i l’entorn de cada centre educatiu, com ara l’etapa educativa de l’alumnat, l’equipament informàtic, les xarxes i les comunicacions, etc. Si la nostra meta com a professors és promoure la creativitat entre els nostres alumnes amb aquest tipus de pràctiques, o simplement obtenir bons resultats en projectes de centre, també cal ser creatiu. Maquetar és inventar, llarga vida a Canvas + Scribus + Gimp.

Francis Alés, IES Leopoldo Queipo (Melilla).

Font d’imatge de capçalera: Gerd Altman (https://pixabay.com/photo-2007353/)