Propuestas para potenciar la innovación

Propuestas para potenciar la innovación

Uncategorized

Aquest article encara no està disponible en l’idioma sol·licitat . Disculpin les molèsties. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

  1. TIC y competencias creativas

La creatividad se presenta como una de las competencias que está llamada a ser una de las más demandadas en el futuro. Respecto de todo ello, las TIC pueden ser una herramienta fundamental para su desarrollo, donde en ningún momento podrá ser las herramienta que las remplace. Continuar leyendo

Maquetar és inventar

Maquetar és inventar

Ambaixadors Eines TIC Recomanacions

Francis Alés (docent i ambaixador eTwinning) presenta una comparativa d’eines per a la maquetació digital, fàcilment accessibles per a alumnes i docents i de gran utilitat per publicar els resultats dels seus projectes eTwinning de forma digital.

Tant docents com alumnes hem necessitat en alguna ocasió publicar resultats de projectes en forma de revista digital. El format revista pot ser realment atractiu si disposem de les eines necessàries i el coneixement per explotar-les. Els valents que s’atreveixen, solen portar una gran idea darrere, que durant el procés es va materialitzant i moltes vegades ens fa entusiasmar-nos si sabem triar, o per contra, pot fer-nos perdre la il·lusió de la nostra publicació, si no hem fet una bona elecció. Aquest article pretén orientar tant alumnes com professors en aquesta mena d’aplicacions, i alhora fer una comparativa d’eines de maquetació en línia versus programari tradicional.

Maquetació digital en línia

Les eines de maquetació en línia s’han popularitzat en els últims anys, i han reafirmat el seu lloc al núvol, com qualsevol altra eina 2.0. Gran part del seu èxit es deu a la senzillesa amb la qual se n’ha enfocat l’ús online, és a dir, resultats espectaculars amb pocs coneixements sobre maquetació; bàsicament, usant el conegut sistema al món de la computació, WYSIWYG, What you see is what you get o “el que veus és el que obtens”. Amb això, podem escriure un document veient directament el resultat final. Altres bondats addicionals són, per exemple, la possibilitat d’exportar i descarregar la revista a formats populars com PDF, o permetre copiar el codi HTML incrustat per a la nostra web o blog, i així aprofitar els vistosos efectes flaix de passar de pàgina cap endavant i enrere.

 Fent cerques a Internet sobre el tema, apareixen multitud de resultats; la majoria d’eines amb opcions de pagament si volem utilitzar-ne tot el potencial, però també amb opcions gratuïtes amb algunes restriccions en funcionalitat. En l’àmbit educatiu, per a presentació de projectes, no calen característiques avançades de maquetació, ni editar petits detalls amb filtres complexos d’edició gràfica; però sí que són necessàries característiques d’exportació de fitxers, emmagatzematge al núvol per a nous treballs, disponibilitat de plantilles personalitzades, entre altres.

 Característiques comunes en eines online actuals són, per exemple, l’inici de sessió senzill amb comptes de Google o Facebook, així que, ja no cal un procés de registre si no volem. Es potencia la creativitat a través del disseny gràfic intuïtiu, normalment associat a una gran base de dades d’imatges, moltes de les quals gratuïtes, i oferint abundants filtres, formes i tipografies. Els dissenys són nous i van des d’A4 fins a presentacions, xarxes socials, encapçalaments de correu electrònic, pòsters, cartes de restaurant, etc. Permeten la col·laboració entre companys de classe treballant en maneres de lectura o escriptura, i potser el mes destacat sigui que també ofereixen perfils d’usuari per a educació, amb avantatges com materials i unitats didàctiques, documentació i propostes de la seva comunitat d’experts en educació.

 Heus aquí una relació d’algunes de les eines de maquetació en línia més populars:

 www.canva.com

Canva és fàcil d’usar i completament online, i en tres anys i mig des del seu llançament ja hi ha més de 10 milions de persones que l’utilitzen. El producte té tres versions amb funcionalitats en augment, que són: Canva (gratuïta), Canva for Work (de pagament) i Canva Enterprise (de pagament). La versió gratuïta és més que suficient per a treballs a classe, i la resta per a usos més professionals en el món de la maquetació. A l’hora de partir de zero i fer el disseny íntegrament online, és la més completa d’aquesta llista (en el projecte My favourite book, s’empra aquesta eina per a la creació d’un pòster).

 https://madmagz.com

Madmagz és d’origen francès i el seu web només apareix en aquest idioma i en anglès. L’aparença dels seus treballs és d’autèntica revista i l’enfocament dels seus productes és una mica diferent, basat en plantilles. D’una banda, podem optar per una única plantilla gratuïta, o anar comprant plantilles. D’altra banda, existeixen 6 opcions més d’explotació. La gratuïta, anomenada Web Magazine, que permet revistes il·limitades però descàrrega en PDF amb marca d’aigua; o les opcions de pagament Premium, Printing, PDF, High Definition PDF, Self-Hosted Web. Aquestes 6 opcions es poden combinar en funció de les necessitats del client (exemple de projecte eTwinning que usa aquesta eina: Madmagz: A magazine for young people!!).

 www.lucidpress.com

Lucidpress és una opció vistosa, però la versió gratuïta és molt limitada comparada amb les eines anteriors. Restriccions, per exemple de hosting de 3 documents, 3 pàgines per document, 25 MB, sense qualitat PDF, ni codi incrustat fan gairebé una versió de prova a l’opció gratuïta, anomenada Free. Les altres opcions són Basic, Pro i Team, totes de pagament amb quota mensual, que recuperen les carències de l’opció Free, i altres funcions extra com el treball en equip. Permet una actualització de perfil d’educació, i millora sensiblement l’opció gratuïta.

 https://issuu.com

Issuu permet pujar al núvol i després personalitzar material ja digitalitzat, com documents, llibres, periòdics o revistes en PDF. Posseeix múltiples maneres de compartir, inclosa la incrustació, i avui dia és l’eina més usada quant a revista digital. Els plans són Basic, Starter, Premium i Optimum. Basic és el gratuït i permet publicar fins a 500 pàgines o 100 MB. La resta de plans d’explotació (de pagament) van sumant característiques, com lectura en pantalla completa, eliminació de publicitat, control d’estadístiques o col·laboració entre equips de persones (exemple de projecte eTwinning amb ús d’aquesta eina: ICT World-Imaging, Coding, Transforming and Simulating the World).

 www.yumpu.com

Yumpu també permet la creació d’una revista en línia, a partir d’un PDF. L’opció Free és més que adequada amb característiques com nombre il·limitat de revistes i de pàgines, amb suport d’HTML5, Flash i Javascript. La resta d’opcions, anomenades Adfree, Webkiosk, Appkiosk i Prokiosk (totes de pagament amb quota mensual) amb funcionalitats extres, algunes de bàsiques com l’eliminació de publicitat i altres de més complexes com suport per a tauletes, mòbils (en particular iPhone i iPad) o administrar subscripcions i pagament online. És destacable poder dissenyar el teu propi quiosc digital i navegar per continguts publicats d’altres usuaris.

 www.youblisher.com

Youblisher és objectivament simple i molt semblant a Yumpu i Issuu. Es posa l’accent en la senzillesa d’ús, que es basa a pujar el PDF, ja sigui d’arxiu o mitjançant URL, i obtenir el Flash de la revista amb pas de pàgines inclosa, per a la seva posterior difusió. El compte és totalment gratuït, incloent-hi l’allotjament d’un nombre il·limitat de publicacions.

 Programari tradicional de maquetació

L’alternativa al núvol segueix sent el programari tradicional, això sí, amb moltíssimes millores i possibilitats impensables en l’opció anterior online, a causa principalment de la seva concepció. Ara es tracta de treballar en profunditat, i arribar a qualsevol aspecte de disseny que se’ns ocorri, per difícil que sembli. Per a això, evidentment cal una formació prèvia, si volem aprofitar mitjanament aquestes aplicacions, i que no obligatòriament ha de ser un aprenentatge llarg i difícil per a l’obtenció de bons resultats.

És cert que, dins d’aquest tipus de programari de disseny i maquetació, dos dels més importants, coneguts i utilitzats des de fa bastants anys són Adobe InDesign i QuarkXpress. No obstant això, aquests programes, encara que professionals, destaquen per ser comercials, i el seu cost pot arribar a ser excessiu per a una revista que està començant, sobretot si ens trobem davant d’edicions petites; més encara per a treballs de classe en educació. Per això, pot ser bona idea optar per programari lliure, amb més raó si ens pot oferir les mateixes funcions de disseny i maquetació que els anteriors. En aquest sentit, un bon programa és Scribus, que destaca per ser de codi obert (programari lliure), i per oferir un gran rendiment en el disseny i maquetació de publicacions; a més està disponible per a Windows, Mac US X, Unix i GNU/Linux. Un altre avantatge és que està disponible en més de 24 idiomes, inclòs l’espanyol.

Vegem aquestes tres alternatives tan conegudes, i en descrivim algunes particularitats interessants:

www.adobe.com/indesign

Adobe InDesign és un indispensable si volem dominar el disseny de revistes, llibres o periòdics; actualment adaptat també a qualsevol enfocament digital com bàners, targetes, o xarxes socials. És dels programes més potents per a disseny editorial, i ens permet pràcticament dur a terme qualsevol projecte que pretengui imprimir-se, amb recursos força sòlids, i amb molta facilitat. La pega és el cost, ja que no és gratuït, i són variades les opcions de compra, que a més es poden adquirir juntament amb altres productes d’Adobe. Des de fa poc, se n’ofereix la compra amb Creative Cloud, que és un abonament per accedir, mitjançant el núvol, a totes les aplicacions d’Adobe, i per a tots els dispositius mòbils i d’escriptori, amb descomptes del 65% per a estudiants i professors. Els preus de plans anuals per pagaments mensuals varien en funció de si es tria només InDesign, totes les aplicacions en l’experiència Creative Cloud per a un particular o si podem acollir-nos a la versió educativa per a aquesta opció. La formació per al bon aprofitament d’aquest programari és important, però com que és potser el més conegut, hi ha a Internet gran quantitat de tutorials gratis per aprendre a utilitzar-lo.

www.quarkxpress.com

QuarkXpress va ser dels primers a aparèixer al món de la maquetació, enfocat al principi per al disseny editorial i la publicació de periòdics, revistes, llibres, etc. Però, amb el pas del temps ha anat evolucionant per treballar en una gran varietat d’enfocaments referents al disseny. El seu preu per a la versió 2016 és més elevat que l’opció anterior però inclou la descàrrega total de l’aplicació, i s’aconsegueix així de forma gratuïta la versió 2017. La versió per a estudiants és més econòmica, amb certes limitacions en l’aplicació, però destacable el suport 24 hores al seu web, així com l’enorme documentació i suport que es troben a la seva base de dades, la qual cosa, ajuda enormement en la formació online.

 www.scribus.net

Scribus és l’alternativa gratuïta i eficaç per dissenyar revistes. Es tracta d’un programa de maquetació, que destaca per ser de codi obert (programari lliure). Ofereix un gran rendiment en el disseny de publicacions, i fa possible l’exportació a format PDF amb un gran ventall d’opcions. Un altre punt que cal destacar és la varietat de plataformes per a les quals està disponible la seva descàrrega. Tenint en compte que les alternatives de pagament i propietàries com InDesign i QuadXPress només estan disponibles per a Windows i Mac US X, Scribus avantatja en plataformes, i n’afegeix a aquestes altres com Linux, FreeBSD, PC-BSD, NetBSD, OpenBSD, Solaris, Open Indiana, Debian GNU/Hurd, US/2 Warp 4, eComStation i Haiku; ofereix també fonts de repositoris oficials per a Ubuntu, Fedora, CentOS, RedHat, Suse, Debian i algunes més. Els seus creadors volen deixar clar que l’usuari de Scribus té el control de les seves dades usant programari lliure, i pot realitzar qualsevol tipus de publicacions des de revistes, llibres, o Manufacturing Artwork, que ve a ser el disseny de guies d’instal·lació o guies d’usuari. És aconsellable utilitzar alguna guia d’iniciació com les que proporciona el seu web wiki oficial en forma de manuals, fòrums, blogs, howtos o FAQ, encara que també existeixen bastants manuals i tutorials a Internet per formar-nos en el maneig d’aquesta aplicació.

Programari de disseny gràfic com a suport al programari de maquetació

És comú utilitzar programari de disseny gràfic com a suport al programari de maquetació. Vegem algunes opcions disponibles entre les més populars, compatibles amb les anteriorment citades.

 https://www.adobe.com/es/products/illustrator.html

Adobe Illustrator és un dels més importants i un complement inseparable d’Adobe Photoshop, amb els quals podem treballar principalment amb vectors, imatges i text. Adobe Illustrator pot servir-nos en principi per a les tasques de disseny gràfic bàsiques, però també podem desenvolupar projectes de disseny editorial, en cas que no sapiguem utilitzar Adobe InDesign o algun altre. Encara que pugui semblar una mica complicat, és un programari de disseny gràfic, fàcil d’aprendre i dominar. Com la resta de productes d’Adobe Creative Cloud, no és gratis, encara que manté els descomptes per a educació.

 www.coreldraw.com/

Corel Draw és un altre programa de disseny gràfic per treballar amb vectors semblant a Adobe Illustrator, encara que més senzill i amigable. Corel, igual que Adobe, té una sèrie de programes alternatius amb funcions interessants. Per exemple, Corel Photo Paint és una versió una mica menys professional que Adobe Photoshop, encara que serveix per al mateix, i així successivament. L’avantatge de Corel Draw és que és dels programes de disseny gràfic més fàcils d’aprendre a utilitzar. És programari propietari i no és gratis, encara que una mica més econòmic que Adobe i té descompte en la versió per a estudiants, anomenada CorelDraw Home & Student Suite X8.

 https://www.gimp.org

Gimp és ideal per a disseny gràfic i tractament d’imatges, i des del seu web l’integren al costat de Scribus i altres programes en el que ells denominen Desktop Publishing Workflow, que ve a ser una suite de programari lliure per a publicacions digitals. Gimp és una aplicació al més pur estil Adobe Photoshop, utilitzat pels dissenyadors per al tractament de fotografies digitals i d’imatges escanejades. De nou, com Scribus, és programari lliure, i multiplataforma. Mentre que les opcions de pagament anteriors com Corel Draw i Adobe Illustrator estan disponibles per a descàrrega en Windows i Mac US X, també Gimp ho està, a més, per a Linux. Des del seu web, podem accedir a una excel·lent documentació i tutorials, en una gran quantitat d’idiomes, en part gràcies a la seva condició de programari lliure i la col·laboració de desenvolupadors i usuaris. En definitiva, es tracta del complement ideal per a Scribus, i sorprèn per la seva facilitat d’ús i per ser, a més, una eina realment potent, d’alta funcionalitat, ideal també per al disseny gràfic professional.

 Resum de la comparativa

Si cal triar, entre les opcions online, una d’òptima en educació, perquè la utilitzin professors i alumnes, tant a classe com en projectes del centre i altres, tenint en compte també l’aspecte econòmic i la funcionalitat, la meva opció és Canvas. Realment, tant Canvas com Madmagz, o Lucidpress, són eines capaces de generar documents PDF a partir del treball de maquetació, des de zero. La resta d’alternatives esmentades, Issuu, Yumpu i Youblisher, només tenen la capacitat de generar la revista digital a partir d’un PDF pujat per l’usuari i, per tant, són mes específiques en la seva funció, i limiten el procés creatiu, si estem parlant de maquetació. Per tant, Canvas guanya, ja que la seva versió gratuïta és apta per a usos educatius, amb característiques i funcions més que acceptables per a aquest propòsit i, per tant, més avantatjosa que la resta d’alternatives.

Entre les alternatives de programari tradicional, clarament em decanto per Scribus per a maquetació, i el seu complement de disseny gràfic, Gimp. Les raons són les mateixes que per a les opcions online, és a dir, són gratis, i funcionals en l’àmbit educatiu. Si a això hi afegim el caràcter altruista del programari lliure, amb totes les seves bondats i beneficis, ja no solament a nivell particular, sinó per a institucions o per a centres escolars, llavors queda clara l’aposta, Scribus i Gimp.

Finalment, si l’elecció és entre programari online i tradicional, això dependrà, i molt, de les condicions de cada cas. Escoles amb problemes de connectivitat a Internet, o escàs ample de banda, haurien de decantar-se per programari tradicional, en la meva aposta, Scribus i Gimp. Els arguments són diversos, en primer lloc, són aplicacions multiplataforma, sabent que en un centre educatiu hi ha molts ordinadors amb diferents sistemes operatius. En segon lloc, és programari lliure, que a més del component ètic, és gratis i beneficia les arques del centre escolar. Finalment, tant Scribus com Gimp són opcions gairebé o tan professionals com les de pagament, tant en funcionalitat i resultats, com en suport i documentació. És clar que, en àmbits més professionals, es poden trobar a faltar algunes característiques i funcionalitats, que eines propietàries com Adobe Illustrator o altres tenen desenvolupades o amb opcions més avançades. Però, en àmbits educatius, Scribus i Gimp són opcions molt dignes, i en la majoria dels casos, no se n’explotarà tot el potencial.

Si la connexió a Internet no és un problema, les eines online són una gran aposta si les tasques són activitats de classe i projectes no gaire complexos, com passa en la majoria de casos. Com ja he dit, Canva és una bona elecció, per raons de preu i eficiència. Ofereix beneficis ja des de la seva versió gratuïta, suficients per treballar durant tot el curs amb treballs d’alumnes, o fins i tot de professors, com ara publicacions escolars.

Sent realista, el més pràctic és combinar eines online amb tradicionals, depenent de les circumstàncies i l’entorn de cada centre educatiu, com ara l’etapa educativa de l’alumnat, l’equipament informàtic, les xarxes i les comunicacions, etc. Si la nostra meta com a professors és promoure la creativitat entre els nostres alumnes amb aquest tipus de pràctiques, o simplement obtenir bons resultats en projectes de centre, també cal ser creatiu. Maquetar és inventar, llarga vida a Canvas + Scribus + Gimp.

Francis Alés, IES Leopoldo Queipo (Melilla).

 

Font d’imatge de capçalera: Gerd Altman (https://pixabay.com/photo-2007353/)

 

Tomo la palabra

Tomo la palabra

Premis eTwinning 2015:]

Tomo la palabra és un projecte eTwinning realitzat entre centres escolars de França, Itàlia, Anglaterra, Turquia i Espanya. Es treballa fonamentalment la competència lingüística de l’alumnat participant usant l’espanyol com a llengua vehicular. Les activitats realitzades en col·laboració amb els centres socis reflecteixen uns resultats més que satisfactoris, fet que ha incrementat la motivació de l’alumnat, ha propiciat el treball de les competències claus i el treball en equip en agrupacions internacionals. A més, subratllem la bona difusió del projecte a través de la web del centre escolar i a través de les xarxes socials com Facebook i Twitter. El docent Juan Fco. Peñas Viso, coordinador al centre escolar CPEIP San Babil (Navarra), ens descriu com han viscut aquesta experiència i com n’és d’important fer equip i donar-se suport en els projectes eTwinning. Continuar leyendo

Seminario de contacto: Migración y multiculturalismo

Seminario de contacto: Migración y multiculturalismo

Tallers de desenvolupament

Aquest article encara no està disponible en l’idioma sol·licitat . Disculpin les molèsties. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Los días 15, 16 y 17 de abril, se celebró en Limasol (Chipre) el seminario de contacto “Migration-Multiculturalism: New challenges for the Mediterranean countries”. El seminario es parte de las actividades de una red de países mediterráneos creada dentro del marco de eTwinning. El objetivo es promover la creación de proyectos que traten el mundo mediterráneo en cualquiera de sus vertientes: cultura, historia, biología, geografía… El tema principal en esta ocasión fueron los retos que se plantean en las escuelas de nuestros países a la hora de afrontar la acogida de migrantes, tanto la inclusión e integración de los alumnos migrantes en el aula como la concienciación sobre los problemas y necesidades a los que esta población se enfrenta.

El grupo español estuvo compuesto por cuatro profesores de distintas Comunidades Autónomas: Roque Gago (Baleares), Blanca Gimeno (Cataluña), Mª José Molina (Murcia) y Álvaro Tortosa (Melilla). Además de asistir a los talleres y sesiones plenarias, participaron en las discusiones para la creación de proyectos y se involucraron en su puesta en práctica.

¿Te interesa el tema? Entonces, échale un vistazo a sus experiencias e ideas; seguro que encuentras inspiración para tus propios proyectos

 

M.ª José Molina,  IES “Luis Manzanares”, Torre Pacheco (Murcia)

¿Dónde estaba antes de asistir al seminario?

Descubrí eTwinning en sus inicios. Como Jefa de Estudios entonces, tuve la gran oportunidad de poder dirigirme a mis compañeros de claustro desde el equipo directivo para informarles de las posibilidades que brindaba el programa. Tan pronto apareció en 2005 la plataforma eTwinning, me fascinó pensar que iba a poder encontrar con facilidad un centro con el que mis alumnos podrían cartearse y mejorar así su motivación y sus destrezas comunicativas escritas. Escogí un kit y así empezó mi aventura. Desde entonces, he iniciado dos proyectos con varios países europeos y ahora voy a por el tercero. Difundí entre mis compañeros la existencia y bondades de la plataforma y uno de ellos es embajador  y fan de eTwinning desde hace unos años. Cuando me designaron para acudir al Seminario en Chipre, me alegré muchísimo de tener la oportunidad de aprender de primera mano de otros colegas que seguro que sabrían más que yo, sobretodo porque las tecnologías llevan un ritmo de avance que me estaba empezando a superar y me estaba desanimando. Ha sido una fantástica oportunidad que agradezco enormemente y de la que pienso hacerme merecedora.

Mi proyecto:

Álvaro Tortosa, IES “Juan A. Fernández Pérez”, Melilla

¿Cómo ha resultado el seminario en cuanto a contenidos?

La experiencia fue genial, así como los talleres allí realizados. Aunque algunos ya conocíamos el programa, los talleres no fueron otra cosa que la mejor guía para retomar eTwinning, fueron muy motivadores. A través de ellos abordamos cada uno de los pasos necesarios para lanzar un proyecto conjunto con otros países y hacerlo funcionar. Además nos hizo pensar en tipo de clases que estábamos impartiendo y lo positivo de introducir un cambio motivador (eTwinning) tanto para el alumnado como para el profesorado. Descubrir web tools para aprovechar más nuestras clases y hacer participar a los estudiantes de otro modo, dando el paso hacia la verdadera aula interactiva y digital.

Mi proyecto:

Roque Gago, IES “Sant Marçal”, Marratxí (Baleares)

¿Qué significa eTwinning?

Estoy convencido de que hoy en día no se puede concebir la educación sin pensar en su dimensión internacional; las herramientas que se nos ofrecen son muchísimas. eTwinning fue utilizado durante años en mi anterior centro como una plataforma ideal para facilitar estas conexiones entre nuestros estudiantes y entre profesores. En este encuentro se ha cristalizado un proyecto más y se ha plantado el germen de otros dos relacionados con la dimensión europea de nuestro Mare Nostrum. Personalmente, se han cubierto todas mis expectativas. Actualmente, formo parte del equipo directivo de un instituto de reciente creación, fui con la idea muy clara, y vuelvo con resultados. Objetivos cumplidos… gracias.

Mi proyecto:

Blanca Gimeno, Institut “Campclar”, Tarragona (Cataluña)

¿Y ahora, qué?

Después de que mi camino se separara del de mis compañeros en el aeropuerto de Frankfurt,  y al aterrizar en Barcelona, fui consciente de la inyección de energía que este seminario me había dado. Llegué al instituto con muchísimas ganas de compartir mi experiencia con el resto de compañeros y alumnos.  Lo primero que hice fue escribir un pequeño texto sobre mi experiencia eTwinning en Limasol y adjuntar unas fotografías para la página web del instituto.  En nuestra página web tenemos una parte dedicada a los proyectos que se realizan en el centro, y por lo tanto una pestaña eTwinning, donde subimos  información relativa a los proyectos actuales y futuros.  Mi experiencia también se ha compartido en las redes sociales, tanto en el Facebook como en el Twitter del centro.

Por último decir que el equipo directivo del centro me ha propuesto realizar un curso eTwinning de formación interna para animar a los compañeros a utilizar la plataforma y a realizar proyectos con nuestros alumnos. El curso tendrá lugar durante la primera semana del mes de julio. Esta será una oportunidad de oro para seguir compartiendo mi entusiasmo y los conocimientos que adquirí en el seminario en Chipre, donde tuvimos la suerte de aprender de grandes profesionales.

Mi proyecto:

Ciudadanía digital y uso de medios digitales en educación

Ciudadanía digital y uso de medios digitales en educación

Tallers de desenvolupament

Aquest article encara no està disponible en l’idioma sol·licitat . Disculpin les molèsties. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Durante los días 1, 2 y 3 de abril de 2016 ha tenido lugar en la ciudad de Chasseneuil du Poitou (Francia) un evento formativo eTwinning dedicado a la ciudadanía digital y uso de medios digitales en educación (Digital Citizenship and Media Education). Continuar leyendo

El SNA eTwinning visita BETT 2016

El SNA eTwinning visita BETT 2016

Últimas noticias

Aquest article encara no està disponible en l’idioma sol·licitat . Disculpin les molèsties. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

BETT 2016. Londres. ExCel London Centre
Durante los días 20 a 23 se ha celebrado en Londres BETT 2016, la mayor feria internacional sobre tecnología e innovación en el ámbito de la educación. Hemos tenido ocasión de asistir para ver de primera mano el trabajo que está desarrollando la industria tecnológica para Educación. Asisten directores docentes, coordinadoresTIC, representantes de administraciones educativas, padres y muchas empresas que quieren conocer de primera mano los desarrollos y las tendencias en Tecnología y Educación.

Imagen exterior BETT 2016

Queremos destacar en la edición BETT 2016 principalmente 3 grandes áreas: STEAM (Programación y robótica), Impresión 3D y grandes TVs táctiles.

Otros años, pudimos ver cómo en BETT la industria se centraba en Pizarras digitales Interactivas, en Realidad Aumentada, en Recursos educativos digitales, en dispositivos portátiles, tabletas y un largo etc.  Hace 2 años apreciamos que la industria no se definía por una o dos tecnologías claramente, había oferta en todos los sentidos pero no una apuesta clara como otras ediciones. Este año hemos apreciado como elementos de cambio o apuesta la programación y robótica, la impresión 3D y las pantallas o televisiones táctiles de gran tamaño. Por otro lado siempre encontramos oferta en torno a plataformas educativas con sistema de gestión de alumnos (EVA‐LMS), software de gestión de aula, algo de realidad aumentada, etc.

La industria sigue creando materiales educativos digitales, si bien trata de ofrecer contextos completos, Entornos Virtuales de Aprendizaje que incluyen la posibilidad de dar de alta al alumnado, hacer seguimiento, incluir actividades con distintas interacciones, posibilidad de incluir materiales propios, dar accesos individualizados al alumnado, a los docentes, a los padres, para poder trabajar así tanto en el centro como fuera de él. Todo ello por supuesto compatible con distintas plataformas, ordenadores, tabletas,… con idea de poder acceder tanto en el centro como en casa. Se mueven alrededor de 2 euros por alumno y año. Llama la atención cómo se ha pasado en pocos años de pizarras digitales interactivas a grandes pantallas de televisión, táctiles eso sí, y con una importante mejoría en cuanto a precisión. El precio es alto, estamos hablando de alrededor de 5.500 libras, por el momento no muy asequible. Pero si es clara la tendencia a disponer en lugar de pizarras digitales a grandes TV cuya durabilidad se presupone mayor.

STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics) han tenido una zona menos dentro de BETT, una zona donde se incorporaban las iniciativas en torno a ello, sensores, programación, robótica, ciencia,….

Programación y Robótica (STEAM)

STEAM Village se llamaba el lugar donde se recogían iniciativas en referencia a las destrezas en ciencias, tecnología, robótica, ingeniería, programación, matemáticas, etc. Elementos de la educación que se prevé favorezcan las oportunidades de trabajo futuras para nuestros alumnos actuales.

Imagen STEAM Village BETT 2016

Destacable también la iniciativa Micro‐bit – Microsoft y BBC ‐ ¿Quieres programar? Programación para alumnado desde 10‐11 años (Year 7).

Impresión 3D

Las Impresoras 3D también han estado presentes en la feria mostrando el modo de programar y los objetos que se pueden crear, por ahora no muchos centros ingleses disponen de impresora 3D si bien el mensaje es que son cada vez más asequibles.

Impresión 3D BETT 2016

TV táctiles

Se trata de Televisiones con una gran tamaño pero con un táctil que ha mejorado mucho, multitáctil (10 puntos simultáneos), con posibilidad de trabajar con la mano o con lápiz especial. Incorporan Windows 10 pinchado en la entrada HDMI de la TV, con posibilidad de utilizarlas en sentido horizontal o vertical.

TV táctil en BETT 2016

Otros

No pueden faltar en esta feria las grandes empresas de hardware y software con sus soluciones tecnológicas, Google, Microsoft, Apple, Intel, Promethean, Smart, Dell, HP, Epson, y un largo etc.

varias instantáneas interior BETT 2016

Destacar en Google la gran cantidad de personal mostrando su entorno virtual de aprendizaje denominado Google Classroom. También en Microsoft las sesiones constantes de formación sobre todas las aplicaciones que incorporan y una sección destinada a Minecraft (anunciaron que la semana pasada Microsoft había adquirido MinecraftEdu, versión modificada para escuelas).
Por otro lado vemos aunque no de forma exhaustiva, iniciativas de realidad aumentada para aspectos educativos específicos:

También stands de tabletas, portátiles, carros de carga, disposición de equipamiento en las aulas, pero este año también hemos visto algún intento de reorganización de las aulas, de flexibilidad de espacios de trabajo, sillas, grandes cojines,…
Stand de España: Este año, por segundo año, hay un stand en el que empresas españolas pueden mostrar sus productos, hemos tenido oportunidad de charlar con algunas de ellas: Aisoy Robotics, Blink Learning, Brainstorm, Creappcuentos, Mydocumenta, Netex Learning, Quadam, Seinet, Telefonica Educacion Digital, Weeras World, Wiris Math.

A su vez, se han desarrollado sesiones plenarias de distintas personas relevantes en el ámbito educativo o de empresas como Angela Lee Duckworth, Sugata Mitra, Salman Khan (videoconf), muchas más…

Más información:
Web oficial
Canal BETT show
Day 1 Highlights
Day 2 Highlights
Day 3 Highlights
Más fotos: BETT Enero 2016 | Flickr ‐ Photo Sharing!

Ús de mapes mentals per estructurar la informació

Ús de mapes mentals per estructurar la informació

Eines TIC

Un mapa mental és un diagrama usat per representar les paraules, idees, tasques i dibuixos o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d’una paraula clau o d’una idea central. Els mapes mentals són un mètode molt eficaç per extreure i memoritzar informació i són una forma lògica i creativa de prendre notes i expressar idees que consisteix, literalment, a cartografiar les seves reflexions sobre un tema. (font: Wikipedia) Continuar leyendo

Programació a l’aula amb eTwinning

Programació a l’aula amb eTwinning

Eines TIC

L’ús d’aplicacions mòbils per tots nosaltres és un hàbit quotidià. No podríem concebre el nostre dia a dia sense comunicar-nos a través de la missatgeria instantània, sense comprovar abans de sortir de casa el temps que farà o l’estat del trànsit, sense motoritzar la nostra activitat física, o sense entretenir-nos amb aquell joc que tant enganxa.

Continuar leyendo