Maquetar és inventar

Maquetar és inventar

Ambaixadors Eines TIC Recomanacions

Francis Alés (docent i ambaixador eTwinning) presenta una comparativa d’eines per a la maquetació digital, fàcilment accessibles per a alumnes i docents i de gran utilitat per publicar els resultats dels seus projectes eTwinning de forma digital.

Tant docents com alumnes hem necessitat en alguna ocasió publicar resultats de projectes en forma de revista digital. El format revista pot ser realment atractiu si disposem de les eines necessàries i el coneixement per explotar-les. Els valents que s’atreveixen, solen portar una gran idea darrere, que durant el procés es va materialitzant i moltes vegades ens fa entusiasmar-nos si sabem triar, o per contra, pot fer-nos perdre la il·lusió de la nostra publicació, si no hem fet una bona elecció. Aquest article pretén orientar tant alumnes com professors en aquesta mena d’aplicacions, i alhora fer una comparativa d’eines de maquetació en línia versus programari tradicional.

Maquetació digital en línia

Les eines de maquetació en línia s’han popularitzat en els últims anys, i han reafirmat el seu lloc al núvol, com qualsevol altra eina 2.0. Gran part del seu èxit es deu a la senzillesa amb la qual se n’ha enfocat l’ús online, és a dir, resultats espectaculars amb pocs coneixements sobre maquetació; bàsicament, usant el conegut sistema al món de la computació, WYSIWYG, What you see is what you get o “el que veus és el que obtens”. Amb això, podem escriure un document veient directament el resultat final. Altres bondats addicionals són, per exemple, la possibilitat d’exportar i descarregar la revista a formats populars com PDF, o permetre copiar el codi HTML incrustat per a la nostra web o blog, i així aprofitar els vistosos efectes flaix de passar de pàgina cap endavant i enrere.

 Fent cerques a Internet sobre el tema, apareixen multitud de resultats; la majoria d’eines amb opcions de pagament si volem utilitzar-ne tot el potencial, però també amb opcions gratuïtes amb algunes restriccions en funcionalitat. En l’àmbit educatiu, per a presentació de projectes, no calen característiques avançades de maquetació, ni editar petits detalls amb filtres complexos d’edició gràfica; però sí que són necessàries característiques d’exportació de fitxers, emmagatzematge al núvol per a nous treballs, disponibilitat de plantilles personalitzades, entre altres.

 Característiques comunes en eines online actuals són, per exemple, l’inici de sessió senzill amb comptes de Google o Facebook, així que, ja no cal un procés de registre si no volem. Es potencia la creativitat a través del disseny gràfic intuïtiu, normalment associat a una gran base de dades d’imatges, moltes de les quals gratuïtes, i oferint abundants filtres, formes i tipografies. Els dissenys són nous i van des d’A4 fins a presentacions, xarxes socials, encapçalaments de correu electrònic, pòsters, cartes de restaurant, etc. Permeten la col·laboració entre companys de classe treballant en maneres de lectura o escriptura, i potser el mes destacat sigui que també ofereixen perfils d’usuari per a educació, amb avantatges com materials i unitats didàctiques, documentació i propostes de la seva comunitat d’experts en educació.

 Heus aquí una relació d’algunes de les eines de maquetació en línia més populars:

 www.canva.com

Canva és fàcil d’usar i completament online, i en tres anys i mig des del seu llançament ja hi ha més de 10 milions de persones que l’utilitzen. El producte té tres versions amb funcionalitats en augment, que són: Canva (gratuïta), Canva for Work (de pagament) i Canva Enterprise (de pagament). La versió gratuïta és més que suficient per a treballs a classe, i la resta per a usos més professionals en el món de la maquetació. A l’hora de partir de zero i fer el disseny íntegrament online, és la més completa d’aquesta llista (en el projecte My favourite book, s’empra aquesta eina per a la creació d’un pòster).

 https://madmagz.com

Madmagz és d’origen francès i el seu web només apareix en aquest idioma i en anglès. L’aparença dels seus treballs és d’autèntica revista i l’enfocament dels seus productes és una mica diferent, basat en plantilles. D’una banda, podem optar per una única plantilla gratuïta, o anar comprant plantilles. D’altra banda, existeixen 6 opcions més d’explotació. La gratuïta, anomenada Web Magazine, que permet revistes il·limitades però descàrrega en PDF amb marca d’aigua; o les opcions de pagament Premium, Printing, PDF, High Definition PDF, Self-Hosted Web. Aquestes 6 opcions es poden combinar en funció de les necessitats del client (exemple de projecte eTwinning que usa aquesta eina: Madmagz: A magazine for young people!!).

 www.lucidpress.com

Lucidpress és una opció vistosa, però la versió gratuïta és molt limitada comparada amb les eines anteriors. Restriccions, per exemple de hosting de 3 documents, 3 pàgines per document, 25 MB, sense qualitat PDF, ni codi incrustat fan gairebé una versió de prova a l’opció gratuïta, anomenada Free. Les altres opcions són Basic, Pro i Team, totes de pagament amb quota mensual, que recuperen les carències de l’opció Free, i altres funcions extra com el treball en equip. Permet una actualització de perfil d’educació, i millora sensiblement l’opció gratuïta.

 https://issuu.com

Issuu permet pujar al núvol i després personalitzar material ja digitalitzat, com documents, llibres, periòdics o revistes en PDF. Posseeix múltiples maneres de compartir, inclosa la incrustació, i avui dia és l’eina més usada quant a revista digital. Els plans són Basic, Starter, Premium i Optimum. Basic és el gratuït i permet publicar fins a 500 pàgines o 100 MB. La resta de plans d’explotació (de pagament) van sumant característiques, com lectura en pantalla completa, eliminació de publicitat, control d’estadístiques o col·laboració entre equips de persones (exemple de projecte eTwinning amb ús d’aquesta eina: ICT World-Imaging, Coding, Transforming and Simulating the World).

 www.yumpu.com

Yumpu també permet la creació d’una revista en línia, a partir d’un PDF. L’opció Free és més que adequada amb característiques com nombre il·limitat de revistes i de pàgines, amb suport d’HTML5, Flash i Javascript. La resta d’opcions, anomenades Adfree, Webkiosk, Appkiosk i Prokiosk (totes de pagament amb quota mensual) amb funcionalitats extres, algunes de bàsiques com l’eliminació de publicitat i altres de més complexes com suport per a tauletes, mòbils (en particular iPhone i iPad) o administrar subscripcions i pagament online. És destacable poder dissenyar el teu propi quiosc digital i navegar per continguts publicats d’altres usuaris.

 www.youblisher.com

Youblisher és objectivament simple i molt semblant a Yumpu i Issuu. Es posa l’accent en la senzillesa d’ús, que es basa a pujar el PDF, ja sigui d’arxiu o mitjançant URL, i obtenir el Flash de la revista amb pas de pàgines inclosa, per a la seva posterior difusió. El compte és totalment gratuït, incloent-hi l’allotjament d’un nombre il·limitat de publicacions.

 Programari tradicional de maquetació

L’alternativa al núvol segueix sent el programari tradicional, això sí, amb moltíssimes millores i possibilitats impensables en l’opció anterior online, a causa principalment de la seva concepció. Ara es tracta de treballar en profunditat, i arribar a qualsevol aspecte de disseny que se’ns ocorri, per difícil que sembli. Per a això, evidentment cal una formació prèvia, si volem aprofitar mitjanament aquestes aplicacions, i que no obligatòriament ha de ser un aprenentatge llarg i difícil per a l’obtenció de bons resultats.

És cert que, dins d’aquest tipus de programari de disseny i maquetació, dos dels més importants, coneguts i utilitzats des de fa bastants anys són Adobe InDesign i QuarkXpress. No obstant això, aquests programes, encara que professionals, destaquen per ser comercials, i el seu cost pot arribar a ser excessiu per a una revista que està començant, sobretot si ens trobem davant d’edicions petites; més encara per a treballs de classe en educació. Per això, pot ser bona idea optar per programari lliure, amb més raó si ens pot oferir les mateixes funcions de disseny i maquetació que els anteriors. En aquest sentit, un bon programa és Scribus, que destaca per ser de codi obert (programari lliure), i per oferir un gran rendiment en el disseny i maquetació de publicacions; a més està disponible per a Windows, Mac US X, Unix i GNU/Linux. Un altre avantatge és que està disponible en més de 24 idiomes, inclòs l’espanyol.

Vegem aquestes tres alternatives tan conegudes, i en descrivim algunes particularitats interessants:

www.adobe.com/indesign

Adobe InDesign és un indispensable si volem dominar el disseny de revistes, llibres o periòdics; actualment adaptat també a qualsevol enfocament digital com bàners, targetes, o xarxes socials. És dels programes més potents per a disseny editorial, i ens permet pràcticament dur a terme qualsevol projecte que pretengui imprimir-se, amb recursos força sòlids, i amb molta facilitat. La pega és el cost, ja que no és gratuït, i són variades les opcions de compra, que a més es poden adquirir juntament amb altres productes d’Adobe. Des de fa poc, se n’ofereix la compra amb Creative Cloud, que és un abonament per accedir, mitjançant el núvol, a totes les aplicacions d’Adobe, i per a tots els dispositius mòbils i d’escriptori, amb descomptes del 65% per a estudiants i professors. Els preus de plans anuals per pagaments mensuals varien en funció de si es tria només InDesign, totes les aplicacions en l’experiència Creative Cloud per a un particular o si podem acollir-nos a la versió educativa per a aquesta opció. La formació per al bon aprofitament d’aquest programari és important, però com que és potser el més conegut, hi ha a Internet gran quantitat de tutorials gratis per aprendre a utilitzar-lo.

www.quarkxpress.com

QuarkXpress va ser dels primers a aparèixer al món de la maquetació, enfocat al principi per al disseny editorial i la publicació de periòdics, revistes, llibres, etc. Però, amb el pas del temps ha anat evolucionant per treballar en una gran varietat d’enfocaments referents al disseny. El seu preu per a la versió 2016 és més elevat que l’opció anterior però inclou la descàrrega total de l’aplicació, i s’aconsegueix així de forma gratuïta la versió 2017. La versió per a estudiants és més econòmica, amb certes limitacions en l’aplicació, però destacable el suport 24 hores al seu web, així com l’enorme documentació i suport que es troben a la seva base de dades, la qual cosa, ajuda enormement en la formació online.

 www.scribus.net

Scribus és l’alternativa gratuïta i eficaç per dissenyar revistes. Es tracta d’un programa de maquetació, que destaca per ser de codi obert (programari lliure). Ofereix un gran rendiment en el disseny de publicacions, i fa possible l’exportació a format PDF amb un gran ventall d’opcions. Un altre punt que cal destacar és la varietat de plataformes per a les quals està disponible la seva descàrrega. Tenint en compte que les alternatives de pagament i propietàries com InDesign i QuadXPress només estan disponibles per a Windows i Mac US X, Scribus avantatja en plataformes, i n’afegeix a aquestes altres com Linux, FreeBSD, PC-BSD, NetBSD, OpenBSD, Solaris, Open Indiana, Debian GNU/Hurd, US/2 Warp 4, eComStation i Haiku; ofereix també fonts de repositoris oficials per a Ubuntu, Fedora, CentOS, RedHat, Suse, Debian i algunes més. Els seus creadors volen deixar clar que l’usuari de Scribus té el control de les seves dades usant programari lliure, i pot realitzar qualsevol tipus de publicacions des de revistes, llibres, o Manufacturing Artwork, que ve a ser el disseny de guies d’instal·lació o guies d’usuari. És aconsellable utilitzar alguna guia d’iniciació com les que proporciona el seu web wiki oficial en forma de manuals, fòrums, blogs, howtos o FAQ, encara que també existeixen bastants manuals i tutorials a Internet per formar-nos en el maneig d’aquesta aplicació.

Programari de disseny gràfic com a suport al programari de maquetació

És comú utilitzar programari de disseny gràfic com a suport al programari de maquetació. Vegem algunes opcions disponibles entre les més populars, compatibles amb les anteriorment citades.

 https://www.adobe.com/es/products/illustrator.html

Adobe Illustrator és un dels més importants i un complement inseparable d’Adobe Photoshop, amb els quals podem treballar principalment amb vectors, imatges i text. Adobe Illustrator pot servir-nos en principi per a les tasques de disseny gràfic bàsiques, però també podem desenvolupar projectes de disseny editorial, en cas que no sapiguem utilitzar Adobe InDesign o algun altre. Encara que pugui semblar una mica complicat, és un programari de disseny gràfic, fàcil d’aprendre i dominar. Com la resta de productes d’Adobe Creative Cloud, no és gratis, encara que manté els descomptes per a educació.

 www.coreldraw.com/

Corel Draw és un altre programa de disseny gràfic per treballar amb vectors semblant a Adobe Illustrator, encara que més senzill i amigable. Corel, igual que Adobe, té una sèrie de programes alternatius amb funcions interessants. Per exemple, Corel Photo Paint és una versió una mica menys professional que Adobe Photoshop, encara que serveix per al mateix, i així successivament. L’avantatge de Corel Draw és que és dels programes de disseny gràfic més fàcils d’aprendre a utilitzar. És programari propietari i no és gratis, encara que una mica més econòmic que Adobe i té descompte en la versió per a estudiants, anomenada CorelDraw Home & Student Suite X8.

 https://www.gimp.org

Gimp és ideal per a disseny gràfic i tractament d’imatges, i des del seu web l’integren al costat de Scribus i altres programes en el que ells denominen Desktop Publishing Workflow, que ve a ser una suite de programari lliure per a publicacions digitals. Gimp és una aplicació al més pur estil Adobe Photoshop, utilitzat pels dissenyadors per al tractament de fotografies digitals i d’imatges escanejades. De nou, com Scribus, és programari lliure, i multiplataforma. Mentre que les opcions de pagament anteriors com Corel Draw i Adobe Illustrator estan disponibles per a descàrrega en Windows i Mac US X, també Gimp ho està, a més, per a Linux. Des del seu web, podem accedir a una excel·lent documentació i tutorials, en una gran quantitat d’idiomes, en part gràcies a la seva condició de programari lliure i la col·laboració de desenvolupadors i usuaris. En definitiva, es tracta del complement ideal per a Scribus, i sorprèn per la seva facilitat d’ús i per ser, a més, una eina realment potent, d’alta funcionalitat, ideal també per al disseny gràfic professional.

 Resum de la comparativa

Si cal triar, entre les opcions online, una d’òptima en educació, perquè la utilitzin professors i alumnes, tant a classe com en projectes del centre i altres, tenint en compte també l’aspecte econòmic i la funcionalitat, la meva opció és Canvas. Realment, tant Canvas com Madmagz, o Lucidpress, són eines capaces de generar documents PDF a partir del treball de maquetació, des de zero. La resta d’alternatives esmentades, Issuu, Yumpu i Youblisher, només tenen la capacitat de generar la revista digital a partir d’un PDF pujat per l’usuari i, per tant, són mes específiques en la seva funció, i limiten el procés creatiu, si estem parlant de maquetació. Per tant, Canvas guanya, ja que la seva versió gratuïta és apta per a usos educatius, amb característiques i funcions més que acceptables per a aquest propòsit i, per tant, més avantatjosa que la resta d’alternatives.

Entre les alternatives de programari tradicional, clarament em decanto per Scribus per a maquetació, i el seu complement de disseny gràfic, Gimp. Les raons són les mateixes que per a les opcions online, és a dir, són gratis, i funcionals en l’àmbit educatiu. Si a això hi afegim el caràcter altruista del programari lliure, amb totes les seves bondats i beneficis, ja no solament a nivell particular, sinó per a institucions o per a centres escolars, llavors queda clara l’aposta, Scribus i Gimp.

Finalment, si l’elecció és entre programari online i tradicional, això dependrà, i molt, de les condicions de cada cas. Escoles amb problemes de connectivitat a Internet, o escàs ample de banda, haurien de decantar-se per programari tradicional, en la meva aposta, Scribus i Gimp. Els arguments són diversos, en primer lloc, són aplicacions multiplataforma, sabent que en un centre educatiu hi ha molts ordinadors amb diferents sistemes operatius. En segon lloc, és programari lliure, que a més del component ètic, és gratis i beneficia les arques del centre escolar. Finalment, tant Scribus com Gimp són opcions gairebé o tan professionals com les de pagament, tant en funcionalitat i resultats, com en suport i documentació. És clar que, en àmbits més professionals, es poden trobar a faltar algunes característiques i funcionalitats, que eines propietàries com Adobe Illustrator o altres tenen desenvolupades o amb opcions més avançades. Però, en àmbits educatius, Scribus i Gimp són opcions molt dignes, i en la majoria dels casos, no se n’explotarà tot el potencial.

Si la connexió a Internet no és un problema, les eines online són una gran aposta si les tasques són activitats de classe i projectes no gaire complexos, com passa en la majoria de casos. Com ja he dit, Canva és una bona elecció, per raons de preu i eficiència. Ofereix beneficis ja des de la seva versió gratuïta, suficients per treballar durant tot el curs amb treballs d’alumnes, o fins i tot de professors, com ara publicacions escolars.

Sent realista, el més pràctic és combinar eines online amb tradicionals, depenent de les circumstàncies i l’entorn de cada centre educatiu, com ara l’etapa educativa de l’alumnat, l’equipament informàtic, les xarxes i les comunicacions, etc. Si la nostra meta com a professors és promoure la creativitat entre els nostres alumnes amb aquest tipus de pràctiques, o simplement obtenir bons resultats en projectes de centre, també cal ser creatiu. Maquetar és inventar, llarga vida a Canvas + Scribus + Gimp.

Francis Alés, IES Leopoldo Queipo (Melilla).

 

Font d’imatge de capçalera: Gerd Altman (https://pixabay.com/photo-2007353/)

 

¡Arrancamos curso 2017-2018!

¡Arrancamos curso 2017-2018!

Recomanacions

Con el inicio del presente curso 2017/2018 comienza una nueva oportunidad para desarrollar proyectos eTwinning y por eso, el Servicio Nacional de Apoyo eTwinning ha recopilado una serie de recursos que pueden ser de interés.

El comienzo del curso 2017/2018 se encuentra a la vuelta de la esquina y es un buen momento para comenzar a plantear, diseñar e implementar proyectos de colaboración escolar eTwinning.

Con el objetivo de facilitar todos esos procedimientos, se presenta la siguiente recopilación de recursos sobre aspectos relevantes a la hora de desarrollar dichos proyectos. Además de los aquí recogidos, en este Portal del Servicio Nacional de Apoyo eTwinning se pueden encontrar más tutoriales y artículos interesantes y que pueden servir de ayuda.

A continuación, a través de los 3 enlaces  propuestos, se puede acceder a una serie de recursos que pueden ayudar en los pasos iniciales en la creación de un proyecto eTwinning.

 

¡Mucho ánimo!

Servicio Nacional de Apoyo eTwinning España.

 

 Fuente imagen de cabecera: Banco de imágenes y sonidos del INTEF (Francisco Javier Pulido)

 

Puedes compartir…

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedInPin on Pinterest
La qualitat en projectes d’Educació Infantil i Primària

La qualitat en projectes d’Educació Infantil i Primària

Recomanacions

Exemples de bones pràctiques en Educació Infantil i Primària per a cadascun dels 6 criteris d’avaluació existents a l’hora de concedir el Segell de Qualitat a projectes eTwinning.

Continuar leyendo

El moviment Maker a eTwinning

El moviment Maker a eTwinning

Recomanacions

Les emocions formen un aspecte que influeix de manera determinant en el nostre aprenentatge. Com a estudiants, aprenem molt millor quan ens divertim, quan som capaços de resoldre un desafiament o quan col·laborem amb els altres. I què dir de la sensació que ens envaeix quan som capaços de crear un objecte físic amb les nostres mans! Continuar leyendo

Ciutadania digital: Better eSafe than Sorry

Ciutadania digital: Better eSafe than Sorry

Equips de centre

La ciutadania digital (també denominada ciberciutadania o e-ciutadania) es defineix com les normes de comportament que tenen a veure amb l’ús de la tecnologia. La ciutadania digital suposa la comprensió d’assumptes humans, culturals i socials relacionats amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), així com l’aplicació de conductes pertinents a aquesta comprensió i als principis que l’orienten: ètica, legalitat, seguretat i responsabilitat en l’ús d’Internet, les xarxes socials i les tecnologies disponibles.

Títol del projecte:

Better e-Safe than Sorry

Centre escolar:

IES SAN JOSÉ (Villanueva de la Serena, Badajoz)

Docents:

Francisco Miguel García Barroso (Anglès)

Francisco Manuel Cano Arroyo (Tecnologia)

Comunitat autònoma:

Extremadura

Països socis:

  • Sint Michael College, Koog aan de Zaan, Països Baixos
  • Hristo Smirnenski Primary School, Rakovski, Bulgària
  • Herskind Skole og Børnehus, Galten, Dinamarca
  • Longdean School, Hemel Hempstead, Regne Unit
  • Collège Paul Gauguin, Cordemais, França

Etapa educativa:

3r ESO

Àrees /Matèries:

Anglès, Tecnologia

Idioma:

Anglès i espanyol

Reconeixement:

Aquest projecte ha obtingut el segell de qualitat als Països Baixos, Dinamarca, França i Espanya

Descripció:

Les TIC s’han convertit en una part integral de la nostra vida quotidiana. Fem servir Internet per a una gran varietat de tasques: comunicar-nos amb els altres, comprar en línia, treballar, etc. Als centres educatius intentem seguir el ritme d’aquests nous avenços però en moltes ocasions no tenim una preparació sòlida i actualitzada per saber com ajudar els nostres alumnes a entendre’n els perills i les implicacions. La nostra pregunta principal és si sabem com utilitzar Internet de forma segura i responsable. L’objectiu/resultat del nostre projecte és principalment educar els alumnes en un ús responsable les TIC tant dins com fora del centre educatiu i sensibilitzar els alumnes sobre la seva seguretat online, donant-los l’oportunitat de trobar respostes a través de la recerca col·laborativa en diversos temes relacionats amb l’ús segur d’Internet.

alumnos trabajan competencias digitales

Enllaç al TwinSpace:

https://twinspace.etwinning.net/4386/home

Objectius:

  • Promoure l’ús de les noves tecnologies, sobretot pel que fa a la seguretat digital d’usuaris d’Internet.
  • Millorar l’ús de les llengües estrangeres.
  • Augmentar les capacitats de l’alumnat per dur a terme treballs en equip.
  • Contribuir a millorar la identitat digital de tots els membres de la comunitat educativa mitjançant protocols i plans d’actuació.
  • Conèixer altres cultures, compartir hàbits de vida i sobretot respectar les opinions dels altres.
  • Saber actuar en cas de ciberassetjament escolar o manipulació de dades a Internet.
  • Elaborar protocols d’intervenció en problemes derivats de l’ús d’Internet i proveir els centres amb una sèrie de documents que regulin l’ús i l’accés a les noves tecnologies.

Com sorgeix la idea de dur a terme aquest projecte/activitats?

Aquest projecte parteix d’una de les necessitats del nostre centre detectada durant les reunions de tutors que van tenir lloc el curs 2014-2105. Aquell any el nostre Pla d’Acció Tutorial es va sumar a diverses iniciatives promogudes per l’autoritat local i per la Conselleria d’Educació que tenia per objectiu alertar els adolescents sobre l’ús d’Internet i aplicacions online. Aquesta campanya de sensibilització estava dirigida a tota la comunitat educativa, ja que tant pares com professors també havien d’estar al cas dels riscos que suposa utilitzar Internet sense unes nocions bàsiques de ciberseguretat, no només pel seu propi bé sinó perquè d’aquesta manera tinguessin més recursos a l’hora d’ajudar els alumnes davant de qualsevol incident.

Encara que les activitats les van coordinar el Departament d’Orientació i el Departament de Tecnologia, van ser els tutors dels cursos als quals anava dirigida aquesta informació (2n i 3r d’ESO) els que es van encarregar d’utilitzar les hores de tutoria amb els respectius grups per explicar-los el tema de la seguretat en línia i els riscos que comporten els dispositius mòbils, sobretot l’ús descontrolat de telèfons mòbils que tan estès està entre els joves. Al nostre centre hi van assistir experts per parlar amb els alumnes i ensenyar-los què havien de fer en casos de ciberassetjament escolar o de frau online per reforçar el que ja s’havia après durant les tutories.

trabajo en equipo- proyecto esafe

Gràcies als bons resultats, per al curs 2015-2016 el nostre Pla d’Acció Tutorial va voler continuar amb aquesta tasca sobre la seguretat digital dels alumnes i, amb aquest objectiu, es va proposar una altra sèrie d’activitats que no només impliquessin els tutors, sinó el major nombre possible de membres de la comunitat educativa. Com que el nostre centre és molt actiu en projectes de col·laboració, vaig suggerir començar un projecte eTwinning sobre el tema de la seguretat digital que, a més de complir amb els objectius del nostre Pla d’Acció Tutorial, incorporés un punt de vista més internacional implicant-hi altres centres europeus interessats a treballar sobre el mateix tema.

Així va ser com, gràcies als meus contactes a eTwinning, vaig trobar uns professors que estaven buscant més socis per elaborar un projecte sobre seguretat digital. Ells ja tenien un projecte aprovat que contenia un bon pla de treball que s’adaptava a les nostres necessitats amb un repartiment de tasques equitatiu i uns resultats esperats realistes i adequats.

Activitats

  • Activitats proposades/fetes adreçades a formar els alumnes com a ciutadans digitals (ús responsable dels dispositius i la xarxa, pautes de comportament a Internet –especialment a les xarxes socials–, respecte als usuaris, drets i responsabilitats en un entorn virtual).
  • Activitats proposades/fetes que fomenten el pensament crític, la reflexió, el sentit comú, sobretot en el context d’Internet i les xarxes socials.

Hem establert un pla d’activitats al llarg de tot el curs però a més de les que pertanyen al projecte en exclusivitat, cada centre educatiu n’ha desenvolupat altres dins del seu àmbit local que després ha compartit al projecte amb els altres socis. Totes les activitats estan registrades al TwinSpace o als enllaços externs que han inclòs els centres educatius a la plataforma.

Per dur a terme aquest projecte hem tingut en compte l’aprenentatge basat en projectes i la cooperació entre alumnes. Els professors vam distribuir els alumnes en grups de treball transnacionals i després ells van fer servir el fòrum i el seu servei de missatgeria del TwinSpace per prendre contacte entre ells i saber més sobre els companys amb els quals havien de treballar. A partir d’aquí, els alumnes van haver de treballar junts en un projecte de recerca sobre un dels aspectes de seguretat online i ús d’aparells tecnològics. Nosaltres vam escollir l’ús de telèfons mòbils, el ciberassetjament escolar i els videojocs. A partir d’aquí, els alumnes van haver de treballar de manera col·laborativa utilitzant els documents a Google Docs per aprofundir en el tema que havien de desenvolupar i exposar davant dels altres. En aquest sentit, van comptar amb una sèrie de recursos com, per exemple, les fitxes de treball disponibles a www.webwewant.eu gràcies a les quals vam poder treballar sobre temes com els drets i els deures dels internautes, etiqueta, xarxes socials, privadesa i copyright. També vam participar en el Safer Internet Day (SID) 2016 gràcies al suport proporcionat per la plataforma www.chaval.es amb una sèrie d’activitats de tipus lúdic amb l’app SmartPrivial i fent blogs d’aula a classe de tecnologia. Per saber com els seus companys europeus del projecte usaven la xarxa, els alumnes han emprat sobretot els qüestionaris online col·laboratius que hem posat a la seva disposició des del TwinSpace i que han estat el document de referència per després elaborar les presentacions finals. També hem participat en la iniciativa promoguda per la Conselleria d’Educació Foro Nativos Digitales per conscienciar als adolescents sobre l’ús responsable de les TIC i d’Internet i gràcies a la qual hem seleccionat alumnes tutors al nostre centre que s’encarreguin de transmetre els seus coneixements sobre seguretat digital a altres alumnes. El nostre projecte es va integrar en aquesta activitat en la qual participaven més grups però van ser els nostres alumnes d’eTwinning els que van aconseguir el seu nomenament d’“alumnes tutors internacionals”, un títol que reconeixia la seva tasca de difusió tant al projecte de Nativos Digitales com al d’eTwinning.

collage cyberbulling

D’altra banda, els professors que hem format part del projecte hem dut a terme una segona línia de treball en la qual hem traçat de forma consensuada un Pla d’Acció Digital en el qual es resumeixen els aspectes més importants de la ciberseguretat als nostres centres. Per elaborar aquest pla en comú el primer que hem hagut de fer és una anàlisi de necessitats amb relació al tema del projecte. Després hem comptat amb una sèrie de recursos perquè cada centre pogués valorar, d’acord a les seves necessitats, quins aspectes cal millorar o en quins podem aportar una experiència positiva per als altres. Al llarg del projecte, vam veure quins eren els punts forts i febles de la política sobre esafety dels nostres centres i va ser així com vam elaborar aquest Pla d’Acció Digital per a tots que es pugui tenir en compte com a document de funcionament de centre i que permeti activar protocols en casos concrets que derivin de l’ús de les noves tecnologies. Per a l’elaboració d’aquests documents hem comptat amb els materials i recursos que hi ha a la pàgina www.esafetylabel.eu. Aquesta plataforma ens ha atorgat el certificat de seguretat digital en categoria de plata pel nostre esforç i interès a fer el nostre centre més segur i promoure bons hàbits d’ús de les noves tecnologies.

Quin paper han tingut el centre escolar, el claustre i el professor o professors en el projecte conduent a educar els alumnes per formar part d’una ciutadania responsable (p. ex. ensenyant a prevenir riscos en la publicació de dades personals, en comentaris…)?

Com he dit anteriorment, aquest projecte està directament relacionat amb el Pla d’Acció Tutorial del nostre centre i amb el programa Foro Nativos Digitales adreçat a tota la comunitat educativa. L’equip directiu i el Departament d’Orientació han ajudat molt a l’hora d’organitzar les xerrades tant a alumnes com a pares per part de personal expert en matèria de ciberseguretat (policia, assessors TIC…) i a l’hora de difondre i donar visibilitat als resultats obtinguts. Molts professors s’han sumat a l’experiència d’utilitzar aquells recursos esmentats anteriorment a les seves classes de tutoria i han acceptat de bon grat que hi hagi un protocol d’actuació en cas d’incidències relacionades amb la seguretat digital. El Departament de Tecnologia ha ampliat la presència de recursos i indicacions sobre el bon ús de les noves tecnologies a la pàgina web del centre http://iessanjosevillanueva.blogspot.com.es/p/blog-page.html i els professors tutors encarregats de promoure aspectes bàsics de la ciutadania digital tenen ara a la seva disposició més recursos i millor formació per impartir les seves classes sobre ciutadania digital als alumnes.

De quina manera promou aquest projecte eTwinning la ciutadania digital? Quins espais i eines de la plataforma contribueixen de manera més eficaç a formar en la ciutadania digital? Hi ha alguna diferència en el tracte d’aquest tema als països dels teus socis europeus pel que fa a Espanya? Quines diferències, semblances?

Aquest projecte promou la ciutadania digital entre joves europeus mitjançant l’ús de certes eines TIC i el TwinSpace, que és on té lloc tot el procés d’intercanvi de materials, opinions i idees. Mitjançant un aprenentatge col·laboratiu, tant alumnes com professors aprofundeixen en el coneixement dels riscos que implica l’ús d’Internet i desenvolupen protocols d’actuació vàlids per a un entorn escolar. Aquests protocols queden fixats en dos nivells: el primer és el de donar difusió als resultats obtinguts pel treball de recerca en el qual s’ofereix una visió europea d’un problema lligat a l’ús d’Internet / noves tecnologies i possibles solucions per part dels alumnes; el segon nivell és el pla de seguretat digital elaborat pels professors de manera conjunta que marqui les pautes que ha de seguir cada centre educatiu i que ajudi a solucionar possibles incidències com el ciberassetjament, el robatori de dades personals online o el fet de no respectar la privadesa de tercers. Aquest marc d’actuació no només suggereix què cal fer en aquests casos sinó que també orienta el personal del centre educatiu marcant unes pautes clares que s’han de seguir per aconseguir que tots fem un ús responsable de les noves tecnologies. Aquests suggeriments es troben recollits en dos documents que cada centre pot afegir al seu Pla General Anual: el Reglament d’Ús Acceptable del Personal i el Reglament d’Ús Acceptable de l’Alumne.

recomendaciones esafe

Una part molt interessant del projecte és la que compara diversos països entre ells, de manera que queden paleses les diferències que hi ha entre els joves europeus a l’hora d’utilitzar Internet. Gràcies a Google Docs, vam poder elaborar una sèrie de qüestionaris les dades dels quals vam incorporar més tard a les presentacions. Vam poder comprovar que gairebé tots els joves europeus fan servir el telèfon per gairebé els mateixos propòsits i que passen la mateixa quantitat de temps a Internet. Les xarxes socials a les quals tenen accés són sobretot Facebook i Twitter, encara que l’ús d’aquesta última no estava gaire difós en els alumnes espanyols, que feien servir molt més WhatsApp. Pel que fa a l’ús dels mòbils, va ser revelador per a molts d’ells el fet que dormissin amb el mòbil a l’habitació, una cosa que els semblava normal, però gràcies a debats successius a classe no van trigar a adonar-se que aquesta actitud demostrava que no desconnectaven mai del telèfon i que necessitaven tenir-lo sempre a prop. Un altre exemple és el ciberassetjament escolar, un problema del qual tots els alumnes del projecte ja sabien alguna cosa del tema i fins i tot coneixien algú que n’havia patit. Després de la seva participació en el projecte, els alumnes van saber més coses sobre etiqueta i saber com comportar-se a Internet per no donar lloc a malentesos i situacions compromeses. També van aprendre a saber què cal fer davant d’un cas de ciberassetjament i quines mesures es poden adoptar.

Els resultats dels qüestionaris i les presentacions estan disponibles al nostre TwinSpace. La competència que també ha estat present en tot el projecte és la digital. Dins del marc DIGCOMP, hem treballat els aspectes següents de l’àrea 4 sobre seguretat:

4.1 Protecció de dispositius: l’alumne ja sap com protegir de manera bàsica els seus dispositius electrònics i els dels altres.

4.2 Protecció de dades personals i identitat digital: l’alumne és conscient dels perills que comporta l’ús d’Internet. Es mostra respectuós amb la privadesa dels altres i és capaç de posar en marxa un protocol d’actuació en cas de ciberassetjament escolar.

4.3 Protecció de la salut. L’alumne sap com evitar riscos per a la salut derivats de l’ús de la tecnologia digital que amenacin la seva integritat física i psíquica.

Com han contribuït les famílies dels alumnes a la formació d’aquests com a ciutadans actius? En una escala d’1 a 10, i en termes generals, quin lloc ocuparia el ‘grau de ciutadà digital’ d’aquestes famílies? Tenen alguna formació en aquest tema?

Les famílies també han estat molt implicades en aquest projecte. Per començar, vaig haver de posar-m’hi en contacte per explicar-los què era un projecte eTwinning i què faríem a classe. Atesa la temàtica del projecte, vaig demanar col·laboració a les famílies sobretot per fer servir material audiovisual en el qual apareguessin els seus fills i que els permetessin utilitzar Internet per fer cerques sobre el projecte. També els vaig demanar la seva col·laboració per ajudar els seus fills des de casa, connectant-se amb ells a Internet i proporcionant les seves opinions com a pares sobre els temes que havien d’investigar.

Un exemple de la bona col·laboració i la implicació de les famílies és la xerrada que va impartir el professor Francisco Manuel Cano Arroyo sobre la dependència del mòbil i les seves conseqüències. Aquesta interessant intervenció la va promoure l’Associació de Pares i Mares del nostre institut que des del primer moment va voler sumar-se al projecte i participar en les activitats de difusió. En xerrades com aquesta i mitjançant una sèrie d’entrevistes, va quedar palès que el grau de coneixement de les famílies de les noves tecnologies i els seus perills és molt divers. Gairebé tots els pares i mares coneixien el ciberassetjament i eren conscients de l’ús del mòbil i de les xarxes socials dels seus fills, però molt pocs sabien com administrar un tallafocs o establir contrasenyes de seguretat. Aquest tipus de formació a les famílies és, doncs, tan necessari com entre els alumnes i és una cosa que ha quedat palesa gràcies a projectes com aquest i a l’interès de les famílies per participar. En l’escala proposada les famílies se situarien entre un 5 o un 6, ja que moltes es limiten, per exemple, a establir hores d’ús del mòbil, les videoconsoles o Internet però molt poques saben com controlar els continguts als quals els seus fills tenen accés.

Ha canviat la idea que l’alumnat tenia, abans i després de fer el projecte/activitats, sobre les regles de comportament a la xarxa?

  • COMUNICACIÓ (mòbils, gramàtica, textos, abreujaments, modismes…)
  • RESPONSABILITAT (descàrregues, copyright, música, còpies, imatges…)
  • DRETS (sobre les seves pròpies publicacions…)
  • ERGONOMIA (danys físics, forçar la vista, mala postura…)

Participar en un projecte eTwinning pot convertir-se en una experiència d’aula molt productiva, amb molts beneficis per a l’alumnat i els professors. En el nostre cas, hem de destacar l’alt grau d’implicació dels alumnes per realitzar les tasques del projecte i per demostrar els seus coneixements adquirits del treball de recerca davant dels seus companys. Els alumnes no només saben més sobre la ciberseguretat i l’ús del mòbil, per exemple, sinó que s’han adonat que el treball en grup i l’intercanvi d’idees o experiències són molt importants a l’hora de veure la realitat que ens envolta des d’una perspectiva més àmplia. Ara ja coneixen com fan servir els dispositius mòbils els seus companys europeus i que tenen la capacitat d’intervenir en conflictes i saber com es poden solucionar. S’han convertit en alumnes tutors la missió dels quals és ajudar els altres a usar les TIC de manera responsable, denunciar els abusos i saber reaccionar a temps davant d’un possible problema. És la tasca dels professors que han participat en aquest projecte fer que Better Internet than Sorry es converteixi en un projecte sostenible que inspiri més personal i s’impliquin de manera activa a fer el nostre institut un lloc més segur per a tots.

Quin impacte ha tingut aquest projecte/activitats (o la temàtica del projecte, o alguna activitat en concret) al claustre? Hi ha una major sensibilització cap al comportament a la xarxa? Es prenen més precaucions? De quina mena? Es corregeixen males actuacions? S’han establert protocols nous? Ha canviat la disposició del mobiliari de l’aula d’informàtica, per exemple?

L’impacte del projecte també es pot mesurar al claustre de professors, encara que serà aquest any quan de debò puguem avaluar si tot el material que hem desenvolupat és útil. Com ja hem dit, un dels nostres assoliments com a equip transnacional és la publicació d’un Reglament d’Ús Acceptable del personal, un conjunt de normes que cada docent ha de comprometre’s a seguir per aconseguir un ús acceptable de les TIC i garantir així un entorn segur de treball i ensenyament. El Pla de Seguretat Digital que cada centre ha elaborat segons les seves circumstàncies i característiques quedarà integrat a la documentació de funcionament del centre i ajudarà tant a la integració de les TIC al Pla General Anual com al Pla d’Acció Tutorial.

certificado de seguridad digital

En rebre el certificat de seguretat de plata per part de www.eusafetylabel.eu el nostre centre s’ha de comprometre a mantenir certs estàndards d’acord amb la categoria que aquesta plataforma ens ha atorgat i ens hem posat com a objectiu per a aquest any seguir amb la nostra tasca pel que fa a ciberseguretat i ciutadania digital per aconseguir la categoria següent i tenir així un reconeixement al nostre esforç i treball.

Francisco Miguel García

IES SAN JOSÉ (Villanueva de la Serena, Badajoz)

eTwinning i KA1: projecte ‘Job Shadowing in Action!’

eTwinning i KA1: projecte ‘Job Shadowing in Action!’

Projectes destacats

Promovent de forma eficient sinergies a Erasmus + un grup de professors de la Szkoła Podstawowa n. 6 de Zabrze (Polònia) i el col·legi FEDAC Prats de Lluçanès (Espanya) ha dut a terme una enriquidora experiència de job shadowing a través de la plataforma eTwinning. Carme Pellicer, coordinadora del projecte al centre escolar espanyol, ens explica com s’ha anat construint aquesta experiència i els seus beneficis per a tota la comunitat educativa. Continuar leyendo

Kit eTwinning: ‘Yo en tus zapatos’

Kit eTwinning: ‘Yo en tus zapatos’

Kits eTwinning

Aquest article encara no està disponible en l’idioma sol·licitat . Disculpin les molèsties. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Seguimos con la publicación de algunos de los kits elaborados durante el Taller de Desarrollo Profesional “Proyecta eTwinning” para profesores en castellano. En esta ocasión, hemos elegido “Yo en tus zapatos”, una propuesta de blogs que intenta llamar la atención sobre las diferencias culturales y las posibles dificultades de vivir en un país extranjero.

kit 1 yo en tus zapatos

kit yo en tus zapatos2

Fuente de la imagen de cabecera: diseñada por Freepik.com