Les aules multilingües són una realitat a Europa, especialment en alguns països i principalment a les grans ciutats. És un terme que s’aplica a les aules de centres on la majoria d’estudiants parlen a casa un idioma diferent de la llengua en la qual reben la formació. També s’hi inclou alumnat nouvingut que desconeix totalment la llengua usada al centre educatiu.

Avui dia el fenomen sorgeix principalment de la migració i provoca una major diversitat lingüística i cultural, amb el consegüent repte a les aules.

Un repte potser no tan intens, però igualment considerable, és el que se’ns presenta als docents que desenvolupem la nostra feina a les comunitats autònomes amb dos idiomes cooficials i fins i tot amb assignatures en CLIL (Content and Language Integrated Learning) o AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres).

A Educació Infantil l’ús de dues llengües o més es produeix de manera natural i espontània i depèn exclusivament de la necessitat de comunicar-se en l’una o l’altra, tot respectant en la mesura que sigui possible l’idioma utilitzat per l’interlocutor.

D’altra banda, avui en dia a Secundària i Batxillerat és bastant habitual que els alumnes estudiïn diverses assignatures en un altre idioma (anglès, francès…) diferent dels dos cooficials. L’objectiu és la millora tant de la producció oral com escrita en aquesta llengua estrangera. Pot donar-se el cas que també s’atreveixin amb un segon idioma estranger (francès, alemany…) fet que augmenta àmpliament el seu plurilingüisme.

L’aprenentatge de diverses llengües alhora resulta beneficiós per a totes elles, ja que els coneixements de cadascuna s’interrelacionen amb les altres. A aquest efecte, hem de fomentar un aprenentatge inclusiu, plurilingüe i intercultural.

El plurilingüisme permet que l’alumne conegui els continguts gramaticals i semàntics dels diferents idiomes no com a calaixos separats o compartiments estancs sinó com un totum no revolutum que l’ajudarà a aconseguir el coneixement d’un idioma que no domina. Podríem dir que la motxilla que ja porta de casa s’anirà carregant a poc a poc amb nou material, però que tot conviurà en harmonia gràcies al fet que tot té una procedència comuna o almenys similar. És el translanguaging o accés a tots els repertoris lingüístics que té l’alumnat. L’alumnat comprovarà que pot utilitzar dos o més idiomes de manera natural com si fossin només un.

Una de les eines més efectives que podem usar en les nostres classes plurilingües és el Portfolio Europeu de les Llengües (PEL), un document que ens permet registrar la progressió de l’aprenent de llengües potenciant la reflexió i diverses maneres d’avaluació.

Segons el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (pàg. 20, 34 i 183, MCER 2001), el PEL promou la competència plurilingüe “mitjançant el registre d’experiències d’aprenentatge de tota mena respecte a una àmplia sèrie de llengües, ja que, d’una altra manera, gran part d’aquestes experiències no quedaria testificada ni reconeguda” (pàg. 34, MCER 2001), a més de mostrar el progrés en els diferents nivells comuns de referència.

El PEL es divideix en tres parts: el Passaport de llengües, on es va marcant aquesta progressió en cada llengua que usa el titular i els certificats oficials que va aconseguint; la Biografia Lingüística, que serveix per reflexionar sobre el procés d’aprenentatge sobre la base d’experiències personals tant en l’àmbit formal com informal, i el Dossier, que recull tots aquells materials que millor mostren les experiències i els assoliments inclosos en el Passaport i en la Biografia Lingüística.

L’ús del PEL a l’aula plurilingüe promou el desenvolupament de diverses estratègies d’aprenentatge, ja que l’alumne és més conscient de la seva pròpia manera d’aprendre. El PEL també proporciona informació sobre aquells aspectes que condicionen la progressió en les diferents escales de descriptors. Per exemple, podem registrar que, gràcies a un intercanvi lingüístic, hem fet molts avanços en les destreses d’escolta o d’interacció, o que encara ens queden per dominar diversos aspectes estilístics en la destresa d’escriptura. Dins del PEL es pot registrar l’ús de qualsevol llengua, tant nativa com apresa en diversos contextos.

Moltes de les activitats que fem a l’aula plurilingüe poden ser fàcilment registrades en una o diverses parts del nostre PEL, demostrant així el nostre nivell a cada moment i reflexionant sobre el que hem fet bé o com millorar per aconseguir els objectius previstos. Per saber-ne més sobre el PEL:

• Models oficials: http://sepie.es/iniciativas/portfolio/index.html
• Pàgina web de l’ELP (European Language Portfolio) del Consell d’Europa: https://www.coe.int/en/web/portfolio/home
• ELP-online: https://www.educacion.gob.es/e-pel/

eTwinning, plataforma de col·laboració i aprenentatge mitjançant la qual s’organitzen agermanaments de col·laboració escolar a Europa, facilita les eines per organitzar grups de treball, integrant eines 2.0 amb la finalitat d’aprofitar els avantatges que ens ofereixen les aules multilingües. Es promou així la consciència del model europeu de societat multilingüe i multicultural.

A continuació mostrem experiències dutes a terme en diferents etapes, des d’infantil i primària fins a secundària, passant per formació professional, sobre les aules multilingües i eTwinning.

Experiències metodològiques:

Educació Infantil

Formació en Centres Plurilingües d’Educació Infantil a Galícia: CEIP Plurilingüe Tirán Moaña; EEI As Dunas Panxón; CEIP Plurilingüe Espiñeira Aldán; CEIP Plurilingüe Froebel Pontevedra. A Galícia, des del curs passat, s’ha ampliat el plurilingüisme a l’etapa d’Educació Infantil. Per contribuir a l’èxit d’aquesta iniciativa s’està impartint formació a professorat d’aquest nivell interessat a participar i compartir experiències a través de la plataforma eTwinning.

Com a part de la formació, participen en el projecte Zero Waste, projecte que ha estat actiu dos cursos escolars i que està a punt de finalitzar. Per continuar amb aquesta iniciativa i animar les escoles locals a cooperar amb ells, s’ha creat un nou projecte seqüela de l’anterior, One Plastic Bag que, com el seu nom indica, es basa en la reutilització de bosses de plàstic en diferents activitats en les quals les famílies de l’alumnat participen de manera activa. El projecte s’integra en les diferents àrees del currículum, combinant l’ús de la llengua autòctona amb les altres: gallec, castellà i anglès, per a les activitats planificades en l’Àrea de Plàstica en Anglès.

Educació Primària

El Col·legi José Arnauda (Alcoi) afavoreix el contacte de diferents llengües mitjançant els projectes eTwinning. Amb l’actual projecte que estem duent a terme, ¿Jugamos? Let’s play all together, pretenem acostar els nens hospitalitzats a les aules ordinàries, en col·laboració amb altres centres d’Alacant i Anglaterra. La nostra idea és millorar les competències bàsiques i les expectatives de futur tant del nostre alumnat com de l’alumnat de l’aula hospitalària mitjançant activitats col·laboratives. Totes les activitats combinen la llengua de la comunitat autònoma juntament amb el castellà i l’anglès com a idioma estranger.

Educació Secundària

L’IES Urbi de Basauri (Biscaia) desenvolupa el projecte eTwinning Zu eta ni, lanean elkarrekin (Tu i jo, treballant junts). És el primer que es desenvolupa en basc a Educació Secundària entre centres d’Espanya (Hegoalde) i França (Iparralde). L’objectiu bàsic és potenciar l’ús oral i escrit d’aquesta llengua i incrementar d’aquesta manera l’hàbit del seu ús en l’àmbit familiar. Tant les activitats com els resultats es desenvolupen en basc, a més de ser aquesta la llengua de comunicació durant les dues trobades entre alumnes i professors que han tingut lloc a Basauri (Biscaia) i Sant Joan Lohitzune (Lapurdi, França). Aquest projecte busca i garanteix l’ús oral i escrit d’una llengua comuna encara que amb diferents usos, dialectes i variants en els quatre centres participants: dos d’Espanya (Navarra i Biscaia) i dos més de França (Sant Joan Lohitzune i Baigorri).

Article elaborat per: Begoña Payá, Mela Rodríguez, Karmele López de Abetxuko i Francisco Miguel García.

Font de les imatges: Elaboració pròpia