1. Per què triar ‘blended learning’? 

L’aprenentatge mixt o blended learning pretén principalment afavorir i desenvolupar el procés d’aprenentatge des d’una òptica integrada. Aquesta visió holística s’adhereix perfectament al context actual, en què la flexibilitat és la clau. No obstant això, existeix una definició clara per al blended learning? Podríem aventurar-nos a dir que no. Aquest model sorgeix com a resposta a la demanda creixent d’aprenentatge fora del context presencial, amb l’objectiu de potenciar el treball d’habilitats de manera autònoma i amb el suport de les noves fonts d’informació que ofereixen les xarxes de manera oberta. D’altra banda, l’aprenentatge mixt es recolza en el format presencial i d’intercanvi, que ara adquireix un rol completament diferent. Per tant, es pot suggerir que blended learning és un model híbrid que combina l’aprenentatge online i offline. 

Així doncs, què ens ofereix aquest model híbrid?
Versatilitat: possibilitat d’utilitzar diferents metodologies i eines en diferents moments del procés d’aprenentatge.
Flexibilitat: el blended learning s’adapta a tots els perfils. Això permet que cada docent creï el seu propi model adaptat a les seves necessitats i les de l’alumnat.
Organització: la combinació d’offline i online permet ampliar la temporalització d’activitats; les barreres de temps i espai es dilueixen i això permet l’adquisició asincrònica d’habilitats.
Personalització: en el blended learning l’alumnat és el centre en el procés d’aprenentatge. Dirigit pel o la docent, es converteix en protagonista d’un model en el qual se selecciona com, quan i on adquirir destreses que després s’avaluaran o es compartiran en les sessions offline, amb la qual cosa es contribueix a l’autonomia i la motivació de l’aprenent.
Creativitat: la inspiració i la innovació sorgeixen fruit de la flexibilitat en el procés d’aprenentatge gràcies a la combinació de recursos múltiples i el foment de l’autonomia de l’alumnat.

2. Com fer el canvi cap a ‘blended learning’? 

La tecnologia s’ha fet un espai indispensable en la nostra vida, i és més que natural que eines com ordenadors, tauletes i fins i tot telèfons intel·ligents guanyin presència a les classes.
Proposem diverses idees per anar introduint el blended learning a les aules:
Provar el flipped classroom: amb aquest model l’estudiant utilitza el temps fora de l’aula per preparar les lliçons, familiaritzar-se amb nous conceptes que troba en la seva plataforma digital (Moodle, Classroom…) i que ha programat el professorat. El temps a l’aula es destina a la pràctica, fer exercicis de reforç, debatre o aclarir punts concrets. Això permet al professorat aprofitar al màxim el component social de l’aula, mentre s’assegura que l’alumnat no es perdi cap informació nova. 
Avaluacions automàtiques amb feedback instantani: una de les característiques del blended learning és que, una vegada creats els materials, permet al docent estalviar molt de temps. L’ús d’eines com Corrubric, Google Forms o Edpuzzle permet al personal docent generar una avaluació i un feedback instantani, a més d’altres tipus de dades i estadístiques.
Estadístiques de seguiment per preparar les classes: l’ús d’una plataforma educativa permet al professorat tenir accés a tota mena d’estadístiques i dades sobre el progrés de l’alumnat. Tota aquesta informació es pot emprar per preparar les classes presencials, enfocades cap a les àrees en què l’alumnat necessita millorar.
Projectes en grup amb eines multimèdia i col·laboratives: les plataformes digitals permeten el treball en grup virtual, amb o sense la presència del tutor. A més, aquests treballs es poden dur a terme en diverses sessions dins i fora de l’aula. Des de presentacions col·laboratives fins a llibres electrònics, infografies…
Tutories fora d’hores lectives: A bona part de l’alumnat l’intimida preguntar els dubtes a classe i aquesta vergonya pot deixar-lo amb grans llacunes de coneixement. La possibilitat de poder enviar aquests dubtes a través d’una plataforma digital pot ajudar-los. El professorat pot establir un horari de tutories virtual, programar sessions de xat per a dubtes o enviar preguntes en privat.

3. Com avaluar en ‘blended learning’?

L’avaluació és essencial en el procés educatiu, ja sigui presencial, en línia o mixt, encara que no existeix un model d’avaluació únic sinó que depèn del centre, el seu model educatiu i les característiques de l’alumnat. D’altra banda, hem de pensar que avaluar no és només qualificar, també és acompanyar i ajudar que tot l’alumnat aprengui de manera òptima segons les seves capacitats, i per a això cal valorar avenços i aspectes per millorar de forma contínua. Canviem la forma, no la finalitat, de manera que el procés d’avaluació és igual de manera presencial o en línia; l’avaluació sempre ha de ser un procés continu, planificat i interactiu (docent-discent, discents entre si).
En l’ensenyament no presencial, en línia o combinat, és convenient establir un codi d’honor que recordi els compromisos amb el treball acadèmic des de qualsevol lloc.
Cal donar a l’alumnat pautes clares i suficients, recursos, terminis: què fer i com? El fet d’ajudar-lo a prendre consciència dels seus avanços i necessitats augmenta el compromís amb el propi aprenentatge, l’avaluació ha de ser un estímul per a l’aprenentatge.
L’alumnat ha de conèixer els criteris d’avaluació i tenir un paper actiu i protagonista, cal fomentar l’autoavaluació i coavaluació.
Cal emprar estratègies, reptes d’aprenentatge a l’aula virtual i espais de diàleg a la classe presencial o per eines tecnològiques (videoconferència, correu electrònic, fòrums, xats…) centrats en l’alumnat: anàlisi de casos, assaig, projectes, treballs grupals, resolució de problemes, exposicions, etc., de manera que s’eviti abusar d’activitats o reptes enterament memorístics, i se substitueixin activitats que requereixin respostes fàcils de trobar per altres que requereixin l’ús d’habilitats més complexes.
Cal descriure com i quan es facilitarà la retroalimentació (verbal o escrita), tenint en compte que tot allò que es dona entre l’alumnat és una oportunitat molt valuosa per a l’aprenentatge.
Segons el tipus d’activitat, cal emprar rúbriques o llistes de comprovació.

Eines d’avaluació

Sempre en funció de l’objectiu què vols avaluar?, la tecnologia ajuda, però no és un objectiu en si mateixa, perquè hi ha una gran varietat d’eines en funció de la mena d’avaluació o valoració que necessitem dur a terme. Per valorar la comprensió o assimilació de continguts, desenvolupament de competències, augment del compromís i motivació (estímul) referits als criteris plantejats, és realment necessari un examen?, es pot valorar aquest criteri amb altres eines? En línia hi ha mètodes nous i atractius que permeten l’observació dels processos de treball de forma contínua i faciliten tant l’aprenentatge com la qualificació final del procés, ja sigui en línia o presencial.

Exemples d’eines que cal incloure en el procés d’avaluació
Hi ha aplicacions amb caràcter lúdic que serveixen per avaluar mitjançant concursos de preguntes, integren l’avaluació en el procés d’aprenentatge: Kahoot, Quizziz, Wordwall, Socrative, Edpuzzle, Plickers, Quizlet, Educaplay, Quizalize, Playposit…
Prova-ho amb preguntes tipus assaig o projectes o informes relatius a un tema o experiment usant diverses eines de text.
Treball per projectes o disseny i desenvolupament d’un producte, presentació que doni resposta a un problema o tasca plantejat: portafolis de treballs col·laboratius en Jamboard (GSuite), murs (Padlet, Linoit, Mural, Twinboard, Miro, Trello, Ideaboardz), llibres digitals (StoryJumper). 

Els mapes conceptuals.
Hi ha eines per verificar l’autenticitat i antiplagi: Turnitin Feedback Studio…
Converses i diàlegs simulats a classe o per videoconferència, fòrums, xats, o correu electrònic (Moodle, Google Classroom, TwinSpace).
Enquestes durant les presentacions en directe (presencial o en línia): Mentimeter, Kahoot, Socrative, Edulastic…
Per a la coavaluació: Peergrade, Flipgrid…
Per recopilar i interpretar informació per part del professorat: Corubrics, Rubistar, Idoceo, banc de rúbriques CEDEC (Intef), llistes de comprovació, proves objectives (exemples: Moodle, GSuite, Liveworksheets). 

4. Tècniques i mètodes aplicables al ‘blended learning’

La flexibilitat del blended learning permet utilitzar i/o combinar elements de diversos models d’aprenentatge per aconseguir l’equilibri necessari i crear l’enfocament més adequat a cada context. 

Alguns d’aquests models són:

Classe invertida o ‘flipped classroom’: es capgira la classe tradicional, es tracten els continguts abans de la classe (activitats en línia, vídeos…) , i a l’aula es treballa l’aprenentatge actiu i pràctic (anàlisi d’idees, debats, treballs en grup, projectes…). El professorat observa, guia, resol dubtes, avalua i proposa eines tecnològiques adequades.
Flexible: el contingut i la instrucció s’imparteixen a través d’una plataforma en línia, l’alumnat avança al seu ritme i interactua de manera asincrònica principalment. El docent proporciona suport en un horari flexible i el temps de classe es pot emprar per a tutories individuals, discussions o formació en grups petits, projectes grupals, tallers… 
Model virtual enriquit: la major part del curs es duu a terme en línia, amb suport virtual del professorat, seguint el propi ritme, horari i fora de l’escola, però es requereix alguna sessió presencial al centre (tutories opcionals presencials en dies assignats).
Rotació: l’aula es divideix en estacions i l’alumnat gira, en equips o petits grups, per activitats diverses, amb o sense docent present, mentre duu a terme pràctiques, activitats col·laboratives, aprenentatge en línia, classe… És un model ideal per utilitzar-lo en projectes eTwinning, mobilitats virtuals en projectes Erasmus, etc. Dins d’aquest model destaquen quatre submodels: 

Rotació per estació: l’alumnat passa per totes les estacions i executa les activitats de cadascuna d’aquestes.
Rotació de laboratoris: la rotació inclou el laboratori de computació (sala d’informàtica) per a l’aprenentatge en línia i ús de dispositius electrònics (ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents…) i la classe es reserva per a altres activitats.
Aula invertida: rotació a l’aula (pràctiques i projectes guiats cara a cara pel docent en horari escolar) i en línia (part teòrica fora de l’horari escolar). 
Rotació individual: no tots els alumnes passen per totes les estacions, sinó en les més rellevants segons el seu pla individualitzat (vídeos i discussions en línia, activitats col·laboratives en petit grup i interacció grupal en gran grup…). El professor o la professora organitza la feina i es canvia d’estació segons necessitats individuals (no del grup).

L’aprenentatge mixt és una oportunitat per a la inclusió i l’aprenentatge per competències i les comunitats d’aprenentatge i plataformes com eTwinning o School Education Gateway s’han convertit en aliats perfectes per a aquesta metodologia (vegeu la recomanació del Consell de la Unió Europea).

5. Eines ‘blended learning’

Tant per a l’avaluació com per al desenvolupament d’altres processos d’aprenentatge, hi ha un gran nombre d’eines que faciliten el desenvolupament dels diversos processos cognitius:

6. Impacte de l’aprenentatge mixt en el procés educatiu / alumnes / aula 

D’acord amb el que s’ha exposat, l’aprenentatge mixt suposa un canvi important en el procés d’ensenyament-aprenentatge, ja que implica trencar amb les línies metodològiques tradicionals, més centrades en el grup que en els individus. Així, l’impacte més destacat és l’adaptació als ritmes d’aprenentatges de cada estudiant, ja que se’ls ofereix marcs de temps flexibles.
Tot i així, fent una anàlisi dels efectes sobre els diferents actors del procés educatiu, es poden assenyalar millores en tots els nivells i subjectes d’intervenció.

En el grup-aula:
Millors oportunitats de col·laboració entre l’alumnat, de ja que es redueix l’aïllament de l’estudiant com a subjecte individual en l’aprenentatge memorístic.
Millora de l’eficiència del temps en el procés d’aprendre a nivell grupal.
La motivació i l’interès general augmenten amb l’ús dels mitjans informàtics.
Proporciona autonomia a l’alumnat, de tal manera que el fa autosuficient i responsable.
Permet que les interaccions i la comunicació entre el professorat i l’alumnat siguin més efectives gràcies a l’ús de les TIC.

En l’alumnat:
Pel que fa l’alumnat individualment, tenint en compte les competències clau, es produeixen canvis i millores significatives en els aspectes següents: 
Afavoreix el desenvolupament del sentit de la iniciativa i l’esperit emprenedor, ja que l’alumnat se sent protagonista del seu propi aprenentatge.
Millora la competència d’aprendre a aprendre perquè l’alumnat desenvolupa la capacitat de seguir el seu procés tenint en compte que a través de l’avaluació rep una retroalimentació que li permet modificar la seva actuació per a la consecució de l’objectiu de cada tasca.
L’ús de mitjans informàtics produeix una millora en la competència digital i permet a l’alumnat preparar-se per al món futur.
Els temps d’atenció dedicats a desenvolupar els aprenentatges augmenten, ja no és un procés monòton d’escolta, sinó que cal utilitzar habilitats de recerca.

En el professorat:
Finalment, no hem d’oblidar els i les docents, sobre els quals recau la tasca d’autoanàlisi i modificació de la metodologia i l’adaptació d’aquesta als nous temps. 

Es produeix un desenvolupament professional significatiu. El seu rol tradicional es modifica de transmissor d’informació a dissenyador de projectes i activitats.
L’ensenyament combinat suposa menys esforç, en el sentit que s’estalvia temps, ja que és més assequible a l’alumnat.
Millora la qualitat de l’ensenyament, ja que s’obtenen millors resultats.

Avantatges i impacte de l’aprenentatge mixt 

En definitiva, a través de l’aprenentatge mixt podem millorar l’ensenyament, l’atenció, la responsabilitat i la motivació d’alumnes i docents.

7. Conclusió

En aquest àmbit d’aprenentatge mixt, eTwinning permet un aprenentatge flexible i personalitzat, inclusiu, fomenta l’ús de les noves tecnologies i crea escenaris d’aprenentatge reals on posar en acció totes les estratègies i models de blended learning tot combinant aprenentatge sincrònic i asincrònic. A més, promou una forta dimensió europea i el treball en col·laboració, de manera que es converteix en un lloc de trobada per a aquells que volen enriquir les seves experiències d’aprenentatge mixt amb altres metodologies com ara el microlearning, l’aprenentatge mòbil (m-learning o mobile learning), l’aula inversa, la ludificació o l’aprenentatge social. eTwinning és un aparador on observar com alumnes, docents i comunitats aconsegueixen ser protagonistes d’un aprenentatge efectiu, inclusiu i motivador.