Començarem definint el Design Thinking com una seqüència de treball orientada a la recerca de solucions creatives per a un problema o necessitat a través de la investigació i el diàleg. El concepte va ser encunyat per Tim Brown, professor de l’escola d’Enginyeria de Standford University, que va descriure aquest nou concepte en un article publicat a la Harvard Business Review el 2008 com a “disciplina que usa la sensibilitat i mètodes dels dissenyadors per fer coincidir les necessitats de les persones amb el que és tecnològicament factible”.
Vídeo TED de Tim Brown el 2009
El Design Thinking és clarament una estratègia orientada a la innovació i la millora de processos en qualsevol organització o institució. Introduir aquest tipus d’estratègies en l’àmbit educatiu implica avantatges enormes que resumim a continuació:
-
Desenvolupament del pensament crític orientat a resultats
El pensament s’orienta cap a la resolució de problemes reals i recerca de solucions adaptades a les necessitats dels alumnes. Es generen diversos prototips i s’analitzen avantatges i inconvenients. És cert que és un procés una mica més desordenat que l’enfocament analiticolineal tradicional, però també produeix resultats més potents i interessants.
-
Consciència d’equip
Es promou la creació de grups de treball en els quals l’alumne pren consciència d’aprofitar la saviesa col·lectiva i sumar amb això experiència i coneixements.
-
Autonomia de l’alumne
L’aprenentatge es presenta a l’alumne com un repte que ha de resoldre des d’una posició proactiva. Es desenvolupen estratègies d’observació, interpretació, definició, predicció i investigació. Es comparteixen i intercanvien resultats i es generen solucions múltiples a un mateix problema.
-
Desenvolupament de l’empatia
Es persegueix una millora de processos concrets a través d’un procés d’identificació i comprensió de les necessitats del grup. S’aprèn a valorar les perspectives i solucions d’altres persones i arribar a un consens en la presa de decisions que impliqui majors beneficis per al col·lectiu.
En la següent presentació a TEDx Denver Teachers, Co Barry descriu molt bé com maximitzar el talent creatiu dels alumnes a través de processos de Design Thinking a l’aula.
El Design Thinking és un procés creatiu però requereix una planificació inicial per part del docent com a orientador, facilitador i dinamitzador de tot el procés d’innovació. El docent ha de transmetre amb claredat els objectius i fases, assegurar un repartiment de tasques correcte.
Vegem les fases fonamentals que han d’estar presents en qualsevol procés de Design Thinking:
Empatitzar
Com hem indicat anteriorment, una part important del procés de disseny es construeix a partir de l’empatia, entenent altres punts de vista per poder satisfer necessitats del grup i no les individuals. La cohesió i la comunicació fluïda als grups és decisiva per a un desenvolupament correcte de l’activitat. S’aconsella realitzar agrupacions de 2 a 7 alumnes, procurant que hi hagi diversitat pel que fa a personalitats i destreses dels alumnes. Observa i promou el repartiment de rols: el creatiu, l’analític, l’indagador…
Així mateix, és fonamental la creació d’una identitat de grup a través d’una tasca inicial que permeti l’acostament entre els seus membres, per exemple, decidir nom i emblema que identificarà el grup.
Definir
Després de la creació de grups procedim a definir el repte des d’una perspectiva àmplia analitzant l’estat de la qüestió, els objectius pretesos i descrivint oportunitats i limitacions. Per posar un exemple, imaginem un repte dirigit als alumnes perquè dissenyin un entorn eficient d’aula distribuïda en diversos espais amb l’objectiu d’afavorir els diferents processos d’ensenyament i aprenentatge i fomentar la participació. Començaríem amb un procés d’observació per determinar necessitats, enumerar deficiències actuals i formular desitjos col·lectius. Això implicaria, per exemple, entrevistar altres alumnes i docents afectats, per tal d’entendre el seu punt de vista en termes de millora:
“Una aula ideal ha de…”
“Una aula ideal no ha de…”
Idear
Una vegada enteses les necessitats dels usuaris, estem més ben preparats per afrontar el repte. Durant el procés d’ideació o tempesta d’idees, l’equip ha de generar i suggerir tantes solucions com sigui possible. La recerca de solucions ha de ser un procés creatiu, un estat col·lectiu des d’on abordar el problema des d’infinites perspectives, inventar escenaris des d’un pensament integrador, en definitiva mantenir vives les idees. És important no limitar la creativitat, ja hi haurà temps més tard de descartar les opcions menys viables.
Prototipar
Aquesta fase té com a objectiu ordenar el caos creatiu, seleccionant i sintetitzant les idees que millor ens permeten abordar el problema. I ara amb quina ens quedem?
La clau és prototipar: “visualització d’un concepte o idea prou desenvolupada perquè es pugui explicar de manera directa i visual” (Juan Gasca i Rafael Zaragoza, 2014, Designpedia).
Depenent de la naturalesa del concepte o idea, ho podem visualitzar a través d’un dibuix, (esquema, storyboard o maqueta, per exemple, construïda a partir de materials d’un sol ús de cartró, envasos de plàstic, etc). En el problema que ens ocupa de disseny d’una aula ideal, podem també facilitar als alumnes eines digitals, i amb això contribuir al desenvolupament de les seves competències digitals. Per exemple, Google Sketchup, Homestyler, Blender.
Implementar
Una vegada dissenyada l’experiència s’ha de proporcionar als alumnes la possibilitat de donar a conèixer els resultats de la seva investigació i difondre el missatge a la resta. Que presentin els seus diferents prototips, que expliquin el que han après amb l’experiència, que descriguin tot el procés en termes d’assoliments i dificultats. En definitiva, donar-los l’oportunitat de generar una estratègia de comunicació sobre la seva idea perquè sigui sotmesa al parer de la resta de grups: objectius pretesos, actuacions, beneficiaris, recursos, finançament, fases d’implementació. Es tracta d’una fase que genera un ric diàleg entre els diferents equips. Cada idea se sotmet a l’escrutini de la resta, es formulen preguntes i crítiques constructives i, finalment, es vota per la solució més adequada a les necessitats grupals.
Tot aquest procés de comunicació ajudarà a optimitzar i millorar la idea inicial i implementar un pla d’acció més poderós que permeti executar la visió de la idea d’una manera tangible i passar de l’enfocament creatiu a la veritable innovació.
Us atreviu a engegar un procés similar dins del desenvolupament d’un projecte eTwinning? Si és així, ens agradarà conèixer les vostres experiències a través del nostre compte a Twitter o Facebook. Prometem difondre les millors idees de projecte.
Som-hi!
Algunes adreces i eines útils:
http://www.designthinkingforeducators.com/
https://usergeneratededucation.wordpress.com/tag/design-thinking/
Font de la imatge de capçalera: Dissenyat per Freepik
